Modes de color

CMYK: el model CMYK (cyan, magenta, yellow, black o key) és el mode de color que s'utilitza casi exclusivament per a la imprempta. Es basa en la mescla de pigments per tal de crear la resta de colors no propis del cmyk, i cada un dels seus components es el contrari del que seria RGB, és a dir:
-Cyan és l'oposat de Red (vermell).
-Magenta és l'oposat de Green (verd).
-Yellow és l'oposat de Blue (blau). 

L'ús de la tinta negra és necessari per a la correcta mescla dels colors principals, ja que no surt sempre perfecte. Normalment la mescla de cyan, magenta y yellow no surt negre perfecte, a més que seria una sobrecarga d'humitat a l'hora d'imprimir. A més, el métode d'imprimir les tres tintes en lloc del negre pot provocar desperfectes de precisió, i també surt més car que no imprimir directament amb tinta negra. 

RGB: el model RGB (red, green, blue) és el mode de color que s'utilitza per a pantalles, dissenys web.. etc. Es basa en  la composició de colors primaris de la llum.

Aquest model compta amb un sistema de codificació hexadecimal del color, és a dir se li assigna un codi a cada color possible que es crea. Per exemple #00000 és negre, y #FFFFFF és blanc.

Mapa de bits: Utilitza un dels dos valors que pot representar (blanc i negre) per a formar l'arxiu. Les imatges en mode mapa de bits es denominen 'de 1 bit' ja que tenen la profunditat de bits de 1. 

Escala de grisos: Utilitza diferents tonalitats de gris en una imatge. En imatges de 8 bits, pot haber 256 tonalitats de gris. Cada pixel en una imatge en escala de grisos té un valor de llum comprès entre 0 y 255 (negre y blanc respectivament). En imatges de 16 a 32 bits el número de tons de una imatge es molt major que les imatges de 8 bits. Els valors de la escala de grisos també es poden definir com a percentatges de tinta negra, on 0% seria blanc i 100% un negre pur. 

Duotó: Crea imatges a partir de l'escala de grisos, i aplicant tons (monotons, duotons, tritons, i quadritons) pot utilitzar cuatre tintes personalitzades. 

Indexat: Aquest mode produeix arxius de imatges de 8 bits amb un máxim de 256 colors. al convertir a color indexat, el software crea una taula de colors determinats, i aplica sempre el més semblant si el que es vol generar no hi es. Malgrat això, aquest mode pot reduir el tamany de l'arxiu mantenint la qualitat visual necessària per a usos web. 

Lab: el mode lab es basa en la percepció humana del color. Els valors numérics de lab descriuen tots els colors que pot veure una persona, amb una capacitat de visió normal. Aquest mode conté un component de lluminositat (L), que varia entre 0 i 100. Els components a i b poden estar compresos entre +127 i -128. 

PROCESSOS DE PRODUCCIO GRAFICA

Cronograma; Origen i evolució de la imprempta

Naixement de la imprempta a occident

Xina 593: Per primera vegada es reprodueixen a partir de la silografia que van crear els monjos budistes (de forma múltiple caracters i imatges desde un suport de taules de fusta). Aquests monjos impregnaven les taules de fusta tallades amb tinta, per despres imprimir les estampacions en tela o seda. El primer llibre que van imprimir va ser un Sutra budista al 868 (llibre religiós que recull els discursos de Buda).

La composició tipogràfica, un métode més ràpid que la silografia, es deu al alquimista Bi Sheng, que mitjançant argila va crear motllos de caracters que després juntava en un marc metàl·lic formant la frase desitjada. Més tard es fixaven amb masa adhesiva i es procedia a la impressió.

Impremta Occidental

-Es considera inventor de la imprempta a J. Gutenberg (1398-1468), ja que va crear els tipus mòbils a partir de plom, motlles dels cuals formaven la galera de composició, que era capaç de crear frases.

Al 1447 va ser capaç de imprimir un petit calendari i al 1451 una gramàtica en llatí. Encara així, la seva obra mestra d'impressió va ser la Bíblia de Gutenberg. Al 1468, quan va morir, la seva imprempta va ser extesa per tot el continent i va continuar vigent fins el segle XX.


-La técnica del rotogravat va ser una técnica d'impressió en pla, que a diferéncia del gravat tipogràfic es que les línies entintades estan en relleu.

William Church va ser un mestre alemany que amb ajuda de un burí gravava en planxes de coure, i que una vegada recobertes de tinta, aquesta quedava atrapada en les línies de la imatge gravada, mentre que la tinta restant era netejada. Aquest tipus d'imprempta era sobre paper humit i amb ajuda de una premsa.


-1710: Gran avanç en les técniques d'impressió

Realitzat per tricomia; consisteix en la reproducció de imatges a partir de tres colors base, normalment Vermell, Blau, i Groc.

Esterotipia; consistia en planches de plom d'impressió en de relleu que imprimien en conjunt un disseny desitjat, no per peces com als tipus mòbils o a altres técniques. Facilitava la reproducció rápida i masiva.

-1796: s'emplea la litografia, que consistia en plaques de pedra (sensibles a la humitat), on es dibuixaba amb grasa tot allo que es volia imprimir, després es mullaba tota la placa (on les parts grasoses quedaben lliures de aigua, i s'entintaba tota la placa. Aixó provoca que la tinta es quedi unicament a les parts grasoses.

-1822: Primera máquina de imprempta, que facilitava la mecanització i per tant la rapidesa del procés de la composició de la tipografia amb els motlles de plom.

-1846: Smart inventa una rotativa per a la impressió litográfica, casi completament automática (només manual per a la entrada i sortida del paper). Surgeix així la primera imprempta de offset automática.
*Times aplica aquest tipus de rotativa per a la seva imprempta.

Pre-

Fluxograma: Procés Producció Gràfica

Aquest fluxograma representa el procés que s'ha de seguir durant la producció de qualsevol producte gràfic. Tot i ser general, indico les principals contribucions de cada un dels personatges que participen en aquest procés, segons els seu ordre d'aparició a la cadena de muntatge de un producte gràfic. 

En una mica més de detall explicaré el treball de cadascún:

-CLIENT: Proposa el projecte del producte gràfic a una empresa de dissenyadors o a un dissenyador en particular, començant el procés per a portar la seva idea a ser realitzada. 
És ell qui posa els primers paràmetres al producte segons l'ús i els gustos del que se suposa que sera el consumidor (probablement visual) d'aquell producte.

-DISSENYADOR: Porta a terrenys digitals la idea que el client vol del producte. Amb les seves eines tan de software com de imaginació podrà fer realitat dins d'uns limits la idea, sent el primer pas real del treball. 

-PREIMRESSOR: Una vegada finalitzat el disseny, s'ha de preparar per a la impressió, i aquí entra el preimpressor, peça molt important del procés de producció gràfica i per a que el producte surti adequadament imprès. El seu treball és seguir les pautes que tant dissenyador com client han acordat, portant a la realitat física el producte amb qualitat pràcticament igual a la que tindria que sortir al final del procés. El final del treball del preimpressor es dóna quan el arxiu està preparat per portar a la impremta. 

-IMPRESSOR: Porta a terme la producció en sí del producte, utilitzant les màquines necessaries. Pot ser la mateixa persona que el preimpressor, ja que el seu treball va molt lligat. 

-POSTIMPRESSOR: S'encarga dels canvis del format físic en el producte, és a dir, la presentació d'aquest (encuadernació, empaquetació...). Distribueix el producte, finalitzant així el procés.