c4a03_gonzalezc_jose

ETAPA INDUSTRIAL
1.- AUTOR:
-L'aparició de la premsa fa del autor per fi un treball estable al qual dedicar-se, ja que al massificar-se la producció editorial els fabricants perden l'atribut de la fama que en anteriors etapes els caracteritzava, i els autors guanyen notorietat i prestigi. Els autors, però, segueixen compaginant els seus treballs amb periodisme i altres camps propers. Els personatges com els editors i els fabricants s'especialitzen molt més en els camps als quals pertanyen.

2.- PRODUCTE:
-Els nous formats de publicacions alteren el producte editorial general; es poden trobar folletins, fascicles, publicacions periòdiques, a més del clàssic llibre, el qual costa molt menys. Aquests canvies es deuen a la premsa i els avanços tecnologics (màquina de vapor). Apareix la litografia fent que les ilustracions dels productes editorials siguin d'una qualitat major.
-El cost de fabricació baixa ja que la producció en cadena de tots els materials necessaris per a crear un producte editorial fa que es massifiquin i baixin de preu.

3.-MERCAT
-L'alfabetització de la societat segueix creixent, les persones de classe baixa es culturitzen una mica a través de la lectura lúdica i recreativa. Les dones de classe alta s'endinsen a la lectura pel seu temps lliure, i es creen noveles pensant en aquest mercat. El sistema científic creix molt, i tindrà també molts lectors.

4.-FEEDBACK
-El feedback economic per a l'autor creix, es pot arribar a dir que la professió de escriptor és factible.
-La resposta de la societat davant l'autor es porta a terme mitjançant la popularització de les seves obres per el boca-a-boca. La societat és més lectora i es recomanen llibres, que abans o després proporcionaràn al autor notorietat i fama.

c4a02_gonzalezc_jose

Tipus d'escriptura
·Existeixen dos tipus d'escriptura segons les grafies i el seu significat:

-Escriptura logografica: Es tracta d'un tipus d'escriptura en que una grafia vol representar una paraula o un morfema en la seva plenitud.

1.-Escriptura iconografica; Es aquella escriptura en la que la grafia representa el objecte en questió que vol comunicar. Un exemple clar són els jeroglífics, que si volien representar una ploma, la dibuixaven i era pràcticament factible entendre el resultat. El problema es que la subjectivitat i la complicació d'aquesta escriptura la fa molt difícil.

2.- Escriptura ideografica; Es l'escriptura que mitjançant una grafia comunica la idea necessària per a la comunicació. Per exemple, si es vol expressar l'idea de l'amor, es dibuixa una grafia d'un cor, el qual, per als que coneixen la relació cor-amor-sentiments amorosos, serà fàcil d'entendre. El problema es novament la subjectivitat del codi.

-Escriptura fonogràfica; La grafia en qüestió representa un fonema, i mitjançant l'agrupació d'aquests es poden crear grups per a formar paraules. El previ conveni per a la relació paraula-fonema és necessària, però una vegada aquí el sistema resulta molt més eficaç.

ETAPA MANUSCRITA
1.- AUTOR:
-L'autor no té grans reconoixements en aquesta época. Sol ser anònim, o per que es desconeix l'origen real de la obra en qüestió o per que simplement no es va firmar/no es reconeix a l'autor. Moltes d'aquestes obres es conserven per parts i no figuren els autors.
-Els autors que estàn identificats no gaudien de la subvenció de ningú, i per tal de reproduir l'obra havien de guanyar diners i fabricarla a mà ells mateixos o buscar un mecenes, algú que li subvencionès l'obra i els gastos que aquesta comporta.
-El reconeixement es demostrava més a l'orador que llegia l'obra en públic que no al propi autor d'aquesta.

2.-PRODUCTE:
-Els temes de les obres a l'etapa manuscrita són molt variades, pràcticament es van realitzar obres de tots els temes dels quals es podria fer avui dia un producte editorial.
-El suport era difícil de conseguir, i es tractava de pergamí al principi de l'etapa. Més tard es confecciona el Codex, el que avui dia coneixem com un simple llibre.

3.- RECEPTOR:
-Els costos de producció d'un codex eren molt alts, ja que tant el paper com la tinta i els altres materials per a la confecció del codex eren molt inusuals. Els escribes no sols s'ocupaven de la seva confecció si no de fer-se amb aquests elements necessaris. Això comporta un difícil accès als pocs llibres que es creaven, cosa que feia el mercat molt reduit.
-La societat baixa no consumia ningún tipus de producció editorial, només els eclesiàstics i la clase alta podia arribar a saber llegir i escriure.

4.-FEEDBACK
-El feedback economic era quasibé nul. L'autor no esperava guanyar-se la vida confeccionant llibres.
-El feedback d'influència social era bastant notori, sobretot en publicacions relacionades amb religió.
-El feedback relacionat amb la fama del autor també és notori, pero creix sobretot en les époques posteriors al reconéixer el valor de les obres. L'autor no solia gaudir de la fama que li podia otorgar una producció editorial feta per ell.
-El feedback personal, és a dir l'interés per el coneixement i la difusió era el concepte clau del feedback d'aquesta etapa.

ETAPA MECÁNICA
1.- AUTOR:
-El canvi estrella d'aquesta etapa es la implantació de la impremta, la qual canviarà tant el sistema d'impressió, com l'ofici en sí de tots els participants en la fabricació de una producció editorial, com la velocitat de la producció i els formats que aquesta comporta. Serà més fàcil per a l'autor produir i distribuir l'obra, a més de la creixent alfabetització de la societat, que farà que els productes editorials continuin en creixement.

2.-PRODUCTE:
-El codex esmentat en la etapa manuscrita ha evolucionat a un llibre més comode, d'un espai i costos reduits. Els codex de la época s'adapten a les llengues ''modernes'' i no es queden únicament al llatí. També es procura una extensió de la lectura més gran a partir dels temes estándard.

3.-RECEPTOR
-La societat està més preparada per els productes editorials en quant lectura i creació, és llavors quan aquests productes tenen més éxit. Les grans entitats com l'esglèsia aprofiten que la societat es troba en aquest punt per a difondre el seu missatge.

4.- FEEDBACK
-És més ampli que a l'etapa anterior, ja es considera un ofici ser autor, editor, o fabricant dels productes editorials que es consumeixen.

c4a01_gonzalezc_jose

Apunts- Primera part.

-El primer representa la cronologia bàsica dels fets importants (i fets ubicatius) en relació a la producció editorial.
-El segon esquema representa el procés de la producció editorial en sí. Aquest esquema serveix per qualsevol procés a qualsevol etapa (obviament, les dades a introduir específiques són diferents, pero el motlle és el mateix).

*Apunts referents a les etapes en castellà*

HISTORIA DE LA EDICIÓN

Edición; preparación de cualquier producto informativo en un soporte en concreto, con el objetivo de superar las barreras de espacio y tiempo. Partiendo de esa definición, tenemos el siguiente resumen cronológico general y básico de la historia. 

Época prehistórica

-Comprende desde la prehistoria hasta la invención de la escritura en sí.

Época manuscrita

-Esta etapa constituye la época de evolución del saber humano, de la expansión del conocimiento y de toda la creciente aportación de unos pocos al mundo mediante el proceso de fabricación de un producto informativo, gráfico, lúdico o didáctico. Comprende todo tipo de escrituras manuales, hasta la invención de la imprenta y lo que ello conlleva.

Época mecánica

-La influyente corriente de la imprenta llevó a la historia de la evolución un paso adelante, mecanizando el proceso. Esta época comprende desde la invención de la imprenta hasta, aproximadamente, la invención de la máquina de vapor, cosa que acelerará cualquier proceso de fabricación y/o impresión. 

Época industrial

-El inicio de las fabricas era inminente o estaba ya en proceso de expansión, y ese hecho cambia por completo la forma de ver cualquier producción, ya que la automatización podría mejorar muchas cosas en dicha fabricación. En este caso, la edición, las imprentas son cada vez mas ágiles y eficaces. Comprende desde el final de la época mecánica hasta la revolución industrial. 

Época tecnológica

-El proceso editorial ha sufrido un auge enorme y cada vez tiene más variaciones y especialidades. Se implantan los ordenadores (al principio en áreas del gobierno y algunas especialidades, para más tarde evolucionar al Personal Computer). La edición sufre un proceso de digitalización. Se inicia en la aparición de la fotografía, otro evento junto a la aparición del cine muy importante en nuestro campo. 

Época digital

-El proceso de digitalización está completada y se gozan de procesos totalmente digitales para impresiones y trabajos editoriales. comprende desde el PC hasta el día de hoy. 

c04- HISTORIA DE LA EDICIÓN

HISTORIA DE LA EDICIÓN

Edición; preparación de cualquier producto informativo en un soporte en concreto, con el objetivo de superar las barreras de espacio y tiempo. Partiendo de esa definición, tenemos el siguiente resumen cronológico general y básico de la historia. 

Época prehistórica

-Comprende desde la prehistoria hasta la invención de la escritura en sí.

Época manuscrita

-Esta etapa constituye la época de evolución del saber humano, de la expansión del conocimiento y de toda la creciente aportación de unos pocos al mundo mediante el proceso de fabricación de un producto informativo, gráfico, lúdico o didáctico. Comprende todo tipo de escrituras manuales, hasta la invención de la imprenta y lo que ello conlleva.

Época mecánica

-La influyente corriente de la imprenta llevó a la historia de la evolución un paso adelante, mecanizando el proceso. Esta época comprende desde la invención de la imprenta hasta, aproximadamente, la invención de la máquina de vapor, cosa que acelerará cualquier proceso de fabricación y/o impresión. 

Época industrial

-El inicio de las fabricas era inminente o estaba ya en proceso de expansión, y ese hecho cambia por completo la forma de ver cualquier producción, ya que la automatización podría mejorar muchas cosas en dicha fabricación. En este caso, la edición, las imprentas son cada vez mas ágiles y eficaces. Comprende desde el final de la época mecánica hasta la revolución industrial. 

Época tecnológica

-El proceso editorial ha sufrido un auge enorme y cada vez tiene más variaciones y especialidades. Se implantan los ordenadores (al principio en áreas del gobierno y algunas especialidades, para más tarde evolucionar al Personal Computer). La edición sufre un proceso de digitalización. Se inicia en la aparición de la fotografía, otro evento junto a la aparición del cine muy importante en nuestro campo. 

Época digital

-El proceso de digitalización está completada y se gozan de procesos totalmente digitales para impresiones y trabajos editoriales. comprende desde el PC hasta el día de hoy. 

C10 - TIPUS DE PAPERS (faltan actualizaciones)

PAPERS ESTUCATS 

Estucat d'alta brillantor

 -Gramatge  variat:

     ->Baix gramatge (75 a 100 g/m)^2 (per a ertiquetes)

     -> Alt gramatge (250 a 400 g/m)^2 (embalatge d'alta qualitat)

 - Nº cares d’estucat: 1 cara (majoritariament)

 - Colors : Gran varietat de colors

Estucat art o triple capa

-Gramatge; de 115 a 250 g/m 

-Ús; Llibres d’alta qualitat

-Treballs publicitaris ( quota + elevada )

-Nº de cares d’estucat; una cara o dues cares

-Triple capa: una capa estucat en màquina i dues fora de màquina

-Acabat Brillant (Major quota de mercat)

-Semimate o mate

Estucat modern o industrial

-Gramatge; de 80 a 350 g/m2 (dues cares) / de70 a 150 g/m2 (una cara)

-Ús; revistes, llibre, fascicles, fulletins publicitaris, etiquetes

-Paper per a rotativa heat-set offset.

-Paper brillant  Rotativa de rotogravat.

-Acabat  Brillant (estucat una o dues cares.

-Semimate i Mate (estucat a dues cares).

-Generalment blancs.

Estucat lleuger

- Gramatge; 80 a 150 g/m 2

- Ús; Llibres d’ensenyament, fulletins i llibrets d’instruccions

- Una única capa d’estucat en màquina (gate-roll/bill-blade)

- Estucat; a una cara o dues cares

- Acabat Brillant, semimate i mate

- Composició; 100% pasta química o mescla de pasta mecànica i química en diferents proporcions.

Estucat volum o mate edició

- Gramatge; de 80 a 150 g/m 2

- Ús; Llibres de text i revistes tècniques

- Estucats fora de màquina

- Elevat volum específic i opacitat

- Estucat a una cara o dues cares.

- Bona estabilitat dimensional.

- Acabat  no pasen per calandra (no recomanables per quadricromia cmyk)

-Composició; Poden ser 100% pasta química

Estucat de baix gramatge (LWC)

- Gramatge: al voltant de 50 g/m 2

- Ús; Revistes, mailings i fulletins publicitaris.

- Estucats en màquina.

- Gran llisor i elasticitat.

- Estucat a una cara o dues cares.

- Es presenta en bobines

- Composició; Mescla de pasta química i pasta mecànica entre un 50 i un 60%.

Estucat de pasta mecànica

- Gramatge; entre un 60 i 90 g/m 2

- Ús; revistes, mailings i fulletins publicitaris

- Estucats en màquina

- Blancor molt alta i opacitat elevada (95% ISO)

- Estucat a una cara o a dues cares.

- Composició; 100% pasta termomecànica

Papers cold-set

- Gramatge; aproximadament 50 g/m 2

-Ús; Revistes, mailings i fulletins publicitaris

- Estucats en màquina

- Competència dels LWC, típics de rotatives de rotogravat

- Estucat a una cara o a dues cares.

- Composició Mescla: de pasta química, mecànica i fibres secundàries.

- Es presenta en bobines.

Autocopiatius

- Gramatge; de 50 a 170 g/m2

- Ús; Albarans, factures, talonaris.

- Estucat mitjançant inducció.

- Estucats a una cara o a dues cares.

- Formació : Format per 3 fulls diferents.

- CB aplicació per la cara tela de microcàpsules flexibles molt sensibles a la pressió.

- CF aplicació a la cara feltre d’una capa de caolins que actuen de receptors del colorant de les microcàpsules.

- CFB s’aplica al suport els dos tractaments anteriors, per la cara feltre el tractament del full receptor i per la cara tela el tractament del full transmissor.

- Composició 100% pasta química.

- Embalatge bobina (albarans i factures) i fulls (talonaris).

Paper offset pigmentat

- Gramatge: aproximadament 90 g/m2

- Ús; Revistes, mailings, fulletins publicitaris.

- Estucat a dues cares.

- Un estucat en màquina i un fora de màquina.

- Composició Acostumen a ser 100% pasta química.

- Embalatge Bobines o fulls.

- Capa d’estucat 15 g/m2

Paper carbó

- Gramatge; de 10 a 20 g/m2

- Paper de màquina d’escriure, paper per calco manual amb llapis o bolígraf.

- Estucat a una cara (amb negre de fum per exemple).

- La transferència del pigment es realitza per pressió.

- Composició Pasta de cel·lulosa i pot contenir pasta de draps però estan molt refinades.

Paper luminescent

- Capa d’estucat formada per pigments luminescents. Aquests pigments en contacte amb la llum UV els transformen en llum visible.

- Poden ser: 

*fluorescents; la lluminositat del paper acaba quan la radiació que els excita finalitza .

*fosforescents; continuen emetent llum durant un temps després de finalitzar la radiació que els excita.

PAPERS OFFSET

-Estan compostos 100% d’ una pasta química o mescla de pasta química i pasta mecànica o a partir de paper reciclat. Tenen un gramatge de 50 a 250 g/m², poden ser blancs o de colors i es poden gofrar.

Hi ha de tipus:

* Offset natural : Subministrats en bobines, plecs o fulls.

* Offset volum: Un paper amb volum específic, més gran d’1_,65, amb un menor contingut de càrregues

* Paper fotocòpies: És lleugerament més sec per evitar problemes d’abarquillament. Té un gramatge de 80 g/m² , s’embalatgen  per A-4 i A-3.

* Paper per impressió digital: És lleugerament més sec com el paper fotocòpies, té una baixa conductivitat superficial, un gramatge de 80 a 200 g/m², s’ embalatgen per bobines o fulls.

* Formulari: El seu contingut es en càrregues inferior als offset natural, per augmentar la rigidesa. Té un gramatge de 50 a 100 g/m² , s’ embalatgen per bobines.

* Paper per quadern: Té un encolat Cobb i un gramatge de menys 20 g/m², per evitar corriment de tinta (barbes) 

PAPERS PREMSA

-El seu gramatge es de 40 a 60 g/m²

-L'ús es per a premsa diària, revistes.

-Són papers amb una alta absorció.

-Esgrogueeixen en contacte amb la llum.

-La seva presentació es en bobines.

-Es no estucat.
-La varietat SC s’utilitza per imprimir en rotogravat.

PAPERS D'EMBALATGE

-El paper d'embalatge normalment tenen dues capes les dues crues però una crua i l’altra blanquejada en la part superior.

-L'ús: la cara i el revers del cartró ondulat.

Tipus: 

 -Paper Kraft; Paper molt resistent i apte per l’embalatge. Fabricat a partir de pastes Kraft

Varietats:

Kraft liner: Fabricat a partir de fibra llarga de pastes d’importació

Kraft primera: Fabricat a partir de fibres curtes de pastes d’importació i nacionals

Kraft segona: Fabricat a partir de pastes nacionals
Kraft tercera: Fabricat a partir de retalls i pasta nacional

-Test Liner; Està format per una barreja de fibra verge amb fibres secundàries, per tant presenta característiques inferiors al Kraft.

  -Biclases; Són papers amb un 100% de fibres secundàries i té com a ús principal la fabricació de la cara i el revers de les planxes de cartró ondulat

 -Paper pergamí vegetal o paper vegetal; Impermeable a greixos, olis i la humitat deguda al tractament amb àcid sulfúric
És bastant transparent, però es pot fer opac afegint TiO²
Gramatge 40 a 300 g/m²
Ús Com a envoltori d’aliments humits o amb greixos, carn salada, peixos, formatges, mantegues...

   -Paper melaminat; Paper que manté una gran resistència encara, després de posar-lo en contacte amb aigua. La resistència s’obté mitjançant una resina (melamina) que forma enllaços amb les fibres que fa que la seva resistència a l’aigua sigui elevada.

Ús Com a envoltori de peix, carn... com paper moltes vegades es el revestiment dels mobles.

  -Paper parafinat; Mitjançant la parafina o d’altres ceres se’l fa impermeable a l’aigua i no tant al vapor d’aigua.
Ús Confecció de vasos de paper i embalatges de productes alimentaris.

-Paper per a bosses; Han de tenir una gran resistència a l'estripament per tant s'utilitza paper Kraft en la producció d'aquest paper.
-Paper Metal.litzat; Paper amb recobriment metàl.lic. (metal.litzar al buit)
Són impermeables als greixos i al vapor d'aigua.
S'utilitza como a envoltori per a productes alimentaris i també per decoració.
-Paper de palla; Es un tipus de paper fabricat amb palla al 100% amb una superfície molt rugosa, dura i rígida amb uns valors de resistència molt baixos, a més d'un color groguenc.
S'utilitza com envoltori de productes alimentaris (carn, verdures...)
-Paper de "estraza"; Esta fabicat amb pasta mecànica, pasta semiquímica, fibres secundàries...i s'utilitzen fibres llarges per donar-li resistència.
S'utilitza com a envoltori al mostrador i per a bosses, com per exemple les del pa.
-Paper cel.lulosa; Esta compost per pastes al bisulfit crues o blanquejades, pasta mecànica o també de fibres secundàries.
S'utilitza com a envoltori, per a bosses i també per a sobres i aquest paper pot ser verjurat, satinat o calandrat.
-Paper vidre o glassejat; Es un tipus de paper molt satinat i glassejat, transparent pero pot ser de color o blanc.
-Paper tisú; Aquest paper s'elabora a partir de pasta mecànica, química o també de fibres secundàries.
S'utilitza bàsicament com a protecció de determinats productes elèctrics, eines, parts metàl.liques molt polides o per envasos de vidre.

ALTRES TIPUS DE PAPER

Paper registre
- Gramatge -> 80 a 230 g/m2
- Ús; Registres de la propietat, registre cartogràfic, plans...
- Porten un % de fibra llarga molt alt
- No estan estucats
- Acostumen a ser blancs i color os
- Alta resistència al plegat

Pergamí
- Gramatge d'uns 80 a 250 g/m2
- Ús; Obres de luxe, cartes de prestigi.
- Va substituir al papir.
- Són papers molt refinats i amb un contingut de càrregues molt baix.
- No estan estucats.
- Poden ser blancs o de colors suaus.
- Presenten alta inestabilitat dimensional (impressió en quadricromia molt difícil).
- Poden ser gofrats, amb marca a l’aigua o verjurats.
- Tacte molt agradable.

Paper adhesiu
- Té una de les seves cares recoberta d’adhesiu.
Hi ha les següents varietats:
·Paper engomat: és un paper recobert per una cara amb una capa d’adhesiu d’origen vegetal o animal (goma aràbiga, cola animal...). S’adhereix a les superfícies després d’humitejar-lo. Fet amb paper Kraft. Tendència a l’abarquillament.
Ús; segells de correus, etiquetes engomades, cintes engomades.
. Paper autoadhesiu: recobert per una de les seves cares amb adhesiu fet per resines o cautxús sintètics.
Ús; Etiquetes, cinta enrotllada

Paper  aïllant
. S’utilitza com a aïllant de l’electricitat, del calor, del so. El més comú es l’usat com a aïllant elèctric.

Paper  bíblia
- Gramatge de 30 a 50 g/m2
- Opacitat bastant elevada.
- Cel·lulosa blanquejada + pasta de drap + TiO2
- Molt resistents al rasgat i al plegat.
- Resistents a l’envelliment.
- Ús; Biblias, Llibres d’oració, Enciclopèdies i diccionaris.

Paper  crespat
- Paper amb un arrissat en la seva superfície per augmentar la seva capacitat d’allargament i flexibilitat.
- Ús; Paper higiènic, tovallons, tovalloles, mocadors, reforç del llom dels llibres

Paper ceba o paper seda
- Gramatge inferior a 25 g/m2
- Fabricat a partir de cel·lulosa crua o blanquejada, encara que també pot contenir pasta mecànica.
- Generalment són satinats a una cara.
- Ús; Envoltori d’ampolles, envoltori d’objectes de vidre, caixes de sabates, Patrons de moda.

Paper de dibuix
- Gramatge des de 100 fins a 400 g/m 2
- Ús; Dibuixos artístics, dibuixos escolars, articles de papereria, dibuixos arquitectònics, dibuixos tècnics.
- Paper fabricat amb pasta química, però també pot contenir pasta de drap en major o menor proporció.
- Grau d’encolat en massa gros i també poden portar un encolat superficial amb midó o cola animal.
- Superfície rugosa.
- Resistència al raspat elevada.
- Per a usos tècnics és transparent.
- Sensible a la humitat.

Paper de feltre
- Gramatge des de80 a 200 g/m 2
- Ús; Filtracions, cromatografia, ...
- Paper molt porós, sense càrregues i sense encolat.
- Fabricat a partir de cel·lulosa blanquejada i draps de cotó i sotmès a un procés de refinatge llarg.


Paper de fumar
- Gramatge entre 15 i 25 g/m 2
- Ús; Confecció de cigarretes.
- Fabricació a partir de fibres de lli, cànem, arròs però també pot usar-se pasta Kraft.
- Grau d’encolat molt baix o nul.
- La quantitat i tipus de càrrega afecta directament a la combustió. (carbonat càlcic l’augmenta, el caolí la retrasa).
- Opacitat bastant elevada (addició de càrregues i TiO2 ). Encara que també pot ser transparent
- Resistent a la tracció, fregament i estripament.
- Si el tabac crema ràpidament el paper ha de ser poc combustible. Si el tabac crema lentament, el paper ha de ser molt combustible.

Incombustible:·S'ha sotmès a un tractament que li confereix resistència a la combustió
·Ús - flors artificials, guimaldas, fanalets
·Es fabriquen a partir de fibres d'amiant, vidre i ceràmica o a partir de papers comuns amb un tractament amb bòrax, clorur amònic, sulfat amònic

Per a calcografia·Fet de pasta mecànica blanquejada de volum específic alt sense càrregues ni coles.
·És absorbent, compressible i elàstic per que penetri en les matrius gravades de coure i així transfereixi la tinta allotjada en elles al paper

Per a calcomania·Format per cel·lulosa blanquejada, però també pot portar en la seva composició pasta mecànica
·Llisor superficial elevada i poc encolat
·Té dues capes d'estucat; una a base de midó i una altra amb goma aràbiga que serveix d'adhesiu en transferir la imatge impresa al material al que s'aplica

Fotogràfic·Presenta a la seva superfície una suspensió d'halurs de plata en gelatina
·Fabricat a partir de cel·lulosa blanquejada i també pot contenir pasta de draps
·És un paper estucat amb blanc satinat com a pigment i gelatina com a adhesiu

Per a fils·Es talla el paper en tires de 30x40 cm de llarg i un gruix de 2 a 10 mm. S'humitegen les tires i es retorcen fins que formen els fils.
·La matèria primera ve en funció de la resistència que es vol obtenir.
·Ús - cordes i fils de paper que s'utilitzen per a la fabricació de sacs, catifes, cordes...

Per a assecar-se les mans· Fabricat a partir de pastes químiques, blanquejades o semiblanquejades, però també es pot usar pasta mecànica i fibres secundàries.
·Molt absorbent, tou, gofrat i resistència en humit.
·Les seves fibres no s'han de desprendre en usar-los.

Verjurat· Paper que per transparència presenta unes línies horitzontals i unes altres més separades que tallen les anteriors anomenades corondels.

Sintètic·Papers fabricats afegint fibres sintètiques /PE, PVC...)
·Aplicació de les fibres sintètiques per extrusió
·Resistència molt elevada
·Ús - sobres, etiquetes, pancartes...

Papers reciclats·Fabricats amb un mínim de 75 % de fibres secundàries
·Ús - publicacions periòdiques, impressió i edició, material escolar, material d'oficina, material d'arxiu...
·Avantatges de caràcter mediambiental: reducció de la quantitat de residus sòlids, estalvi de fusta, estalvi en el consum d'energia i aigua.

CARTOLINES

-Solen tenir un gramatge entre els 250 i els 450 g/m2, aproximadament.
-Estan composades per mínim de 75% de fibres secundàries.
-Poden estar elaborades por una capa o diverses capes unides.
-Avantatges;
*Reducció quantitat residus sòlids.
*Estalvi de fusta.
*Estalvi de consum (energia, aigua..).

-Es poden diferenciar en dos tipus;

1.Cartolines no estucades
-Gramatge des de 180 a 250 g/m2 (variacions més concises).
-Solen usar-se en carpetes, targetes de tots tipus...
-Es diferencien en 5 subtipus:
*Cartolina Manila; d'una sola capa, provinent del cànem. El nom el ve donat per el color característic que té, ja que es pot fer a partir de pastes semiquímiques, mecàniques i fibres secundàries. S'utilitzen en etiquetes.

*Cartolina Brístol; composada per tres capes (interior-> pasta mecànica o fibres secundàries / exteriors -> pastes químiques semiquímiques). Normalment calandrada, per això es apta per impressió i escriptura. S'usen en targetes postals, menús...

*Cartolina Opalina; de dues capes. Es fabrica a partir de cel·lulosa blanquejada amb baix contingut de càrrega. Està calandrada. Té un grau de brillantor i llisor elevats. Aspecte translúcid. S'usa en targetes, articles de papereria...

*Cartolina per a fitxers; d'una capa o més capes unides en humit. Sol estar calandrada i encolada, és resistent al manejament i rígida. S'utilitza normalment en fitxes d'oficina.

* Cartolina per a cobertes: d'una capa o de més capes pegades o unides en humit. Grau d'encolat elevat. Resistent al rebentament i la ruptura. S'utilitzen per a cobertes de llibres i quaderns.

2. Cartolines estucada i catronet:

Consten de tres capes unides amb adhesius: A --> cara, B --> tripa, C--> revers.

Tipus: - Cartolina sòlida blanquejada: (A, B, C) s'utilitzen per postals, portades de llibres.

           - Foliding: (A, C) s'utilitzen per envasos.

           - Cartronet:(A) s'utilitzen per embalatges de detergents, cereals.

CARTRÓ

Fabricació: el paper de les cares acostuma a ser liner i estucats, de color blanc, el papers pels ondulats acostuma a ser de fibra reciclada.

Tipus:

Cartró multicapa o dúplex: unió de les capes amb adhesius. S'utilitzen per paquets de tabac.

Cartó blanc sòlid: conté polpa de fusta. S'utilitzen per embalatges de cosmètics.

Cartró aglomerat: fabricat a partir de fibres secundàries. S'utilitzen per l'envàs de transports d'aliments.

Cartró ondulat: el liner acostuma a ser de paper kraft o fibres secundàries. S'utilitzen per vins, cerveses...

C10

José González Castillo

AGS1

C-10 

1.MATÈRIES PAPERERES

-Les matèries primes del paper són:

·Fibres; componen el cos del paper i són físicament el suport.

·Càrregues i pigments; serveixen per atribuir propietats específiques al paper.

·Additius; modifiquen les característiques físiques del paper.

1.1 Fibres del paper

Existeixen tres tipus; de fusta, de plantes sense fusta, i sintètiques. És la part més important de les formacions vegetals i s'utilitzarà com a primera matèria del procés de fabricació del paper.

De fusta

Segons la llargària de la fibra aquestes es classifiquen en dues parts, FAFP i FAFC.

FAFP: Resinoses, des de fusta de pi i avet. Són les fibres més llargues (de 2 a 4 mm). Donen al paper una característica de resistència important. Normalment s'utilitzen per a fer paper de baix gramatge i bosses de paper.

FAFC: Frondoses, a partir de fusta d'eucaliptus, bedoll i faig. Són les fibres més curtes (1mm). Donen al paper una característica de llisor i bona formació (sense imperfeccions de forats o grumolls). S'utilitzen en papers de gramatges superiors a 150g/m2 sent quasi bé el 100% del suport.

Fibres provinents de plantes sense fusta

-Les més usades son les que conformen residus de canya de sucre i palla de cereals, però també s'obtenen del cànem, del cotó, de l'espart i del lli. Qualsevol vegetal que presenti fibres pot ser utilitzat per a la creació de paper, però amb major o menor qualitat.

-Les variacions de la llargada de la fibra varia molt (des de 0.5mm de, per exemple, la palla d'arròs fins als 30mm del cotó.

-Segons de quina planta provingui tindrà un ús o un altre. Posant els mateixos exemples que abans, la palla servirà per a paper bíblia i tripa de cartró ondulat, i el cotó per papers especials d'elevada resistència i tacte suau.

Fibres sintètiques

-S'utilitzen en papers que han d'oferir una resistència molt elevada a causa del seu ús.

-La seva fabricació es fa a partir de la dissolució de PE.

1.2 Càrregues i pigments

-Formen part del paper en quantitats elevades. La diferència de composició entre càrregues i pigments és pràcticament nul·la, però les càrregues es barregen amb el suport paperers a les tines abans de ser pròpiament el suport, mentre que els pigments el conformen a la part superficial d'aquest suport. També cal dir que la diferència granulometria de càrregues i pigments és diferent.

·Càrregues; les més usuals son el caolí, el talc, el carbonat càlcic i el sulfat càlcic. Poden donar característiques positives com negatives al paper.

·Pigments; constitueixen la part principal de la salsa d'estucat. Dóna al paper una gran llisor i una bona microporositat (i com a conseqüència es gasta menys tinta).  Els pigments més usats son:

a) Caolí; és el més usat de tots. La seva disposició química és hexagonal i per això dóna una superfície molt tancada i uniforme. Dóna bona brillantor en el calandrat.

b) Carbonat de càlcic; s'usa precipitat. Te bon poder de cobertura, bona opacitat i s'usa en paper mate. La brillantor es menor que en el caolí però absorbeix més que el caolí.

c) Blanc satí; s'usa poc perquè requereix un preparat previ (s'ha de moldre..). Dóna bona brillantor.

d) TiO2 (diòxid de titani); s'usa poc perquè és molt car. Dona una opacitat molt elevada.

f) Pigments sintètics; es produeixen al laboratori. Milloren la uniformitat superficial del paper.

*Efectes de càrregues i pigments sobre el paper

·Propietats

-Químiques

-Blancor

-Opacitat; si l'índex de refracció de la llum sobre el paper, la finura de la partícula que composa el paper, i la quantitat de càrrega del paper augmenten la opacitat resultant és, en els tres casos, més alta. Aquestes tres opcions fan que la llum no passi a través del paper i això el fa més opac.

-Densitat; la fórmula de la densitat és 'densitat = massa / volum', i aplicada a la quantitat de càrrega per paper, fa que la densitat augmenti conforme aquesta augmenta també. El volum és el mateix, però existeix més massa en aquest espai. Davant dos papers del mateix gramatge, el que té més densitat té menor volum específic i menor espessor

*el gramatge es defineix com la relació entre la massa d'un paper i la seva superfície.

*el volum específic es la relació entre el volum que ocupa un paper i la seva massa.

-Grandària de partícula; com més fina és la partícula, tant la blancor com la opacitat i la microporositat augmenten.

Conclusions de les propietats i efectes de càrregues i pigments sobre el paper:

-Les càrregues proporcionen menys porositat i més possibilitat de brillantor.

-Els pigments canvien característiques superficials per donar millor qualitat en imprimir.

1.3 Additius 

-Són productes que modifiquen característiques físiques del paper, afegits a aquest en el procés de producció del paper per tal de millorar-lo. Existeixen diferents tipus d'auditius segons el factor que alteren del paper.

a)Productes d'encolat: l'encolat disminueix la permeabilitat a l'aigua. Antigament aquest auditiu d'encolat s'aplicava pH àcid que era un inconvenient pel paper, però ara es pot aplicar en pH neutre.

·L'encolat de medi àcid; s'utilitzen coles de colofònia (extretes de la fusta resinosa). Es poden trobar en medi sòlid com a pols, o en medi líquid. S'afegeixen compostos com per exemple el sulfat d'alumini (III), que regula aquest pH àcid i fa precipitar les resines en el suport.

·L'encolat en medi neutre; són productes sintètics, i al ser neutre no s'ha de regular el pH del procediment d'encolat. En relació a l'altre encolat, no envelleix tant el paper, les tintes s'assequen millor,  existeix menor corrosió en les màquines i els residus resultants con més fàcils de tractar.

b) Lligands d'estucat: aquest additiu s'ha de controlar ja que si es proporciona en una quantitat deficient produeix problemes d'arrencat de la capa d'estucat, però si es proporciona en excés produeix problemes d'absorció de la tinta.

c) Antiescumants: les escumes produeixen una mala formació del paper i aquest additiu s'afegeixen per evitar la formació d'aquestes escumes.

d) Resines de resistència en humit: s'afegeixen a suports que hauran d'estar en contacte constant amb la atmosfera i l'humitat de l'exterior, i funcionen evitant que el paper es mulli, i insolubilitza els lligands d'estucat.

e) Blanquejants òptics: Donen blancor al paper, són d'ús molt habitual i s'afegeixen a tota la massa del suport.

f) Colorants: s'usen per donar color al suport, i segons la utilitat que se li donarà al paper s'afegiran en la totalitat de la massa o en la superfície del suport (massa -> paper no estucat de qualitat / superfície -> paper per treballs d'usar i llençar)

g) Microbicides: la funció d'aquest additiu es la d'eliminar agents biològics que poden interferir en la fabricació del paper,  com per exemple poden existir problemes de brutícia i de trencament del paper.

h) Retentius i floculants: milloren la retenció de les càrregues en el paper.

2. LA FUSTA

2.1. Composició química de la fusta

-La fusta està composada per, entre d'altres compostos que no són importants a l'hora d'estudiar el procés de fabricació del paper, carbohidrats (cel·lulosa, hemicel·lulosa...) i lignina.

·Els carbohidrats:

-La cel·lulosa; forma part de la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals. Com a carbohidrat, es classifica com un polisacàrid de glucosa. Una de les seves característiques principals es la hidrofília, és a dir que la seva relació amb l'aigua és d'atracció.

-Hemicel·luloses; és un polisacàrid fet de glucosa, manosa, galactosa, arabinosa i xilosa (components monosacàrids). Es degraden fàcilment en la cocció de la fusta, per tant la concentració d'hemicel·lulosa de la fusta sempre és més gran que la de la pasta de paper.

·Lignina:

-Es tracta d'un compost químic complex, amorf i de color fosc. El seu objectiu és el d'unir fortament les fibres i s'ha d'extreure a l'hora de portar a terme el procés de fabricació del paper.

-El problema que es presenta quan no s'extreu la lignina és que el paper resulta amb una tonalitat marronosa molt poc estètica.

·Altres:

-Poden ser resines, essències, olis aromàtics... Tan sols son el 2%- 4% del material total.

2.2 Preparació de la fusta

·Tallat:

-El tallat de la fusta és òbviament el primer pas del procés de la preparació de la fusta. Aquest tall es duu a terme segons la longitud de la fibra (en fustes frondoses 15 anys, en fustes resinoses 20 anys), i segons el diàmetre del tronc (de 15 a 30 cm).

-L'esmotxament es duu a terme per a treure la copa i les branques del arbre que serà transportat en trossos de 2 a 2'5 metres fins les instal·lacions del processat.

·Escorxament:

-Aquest procediment és l'encarregat d'eliminar l'escorça de l'arbre processat, ja que no és apta per l'aportació de fibres de cel·lulosa, embruta les pastes de paper i significa més massa per la qual s'han de gastar reactius i energia per processar-la.

-L'escorxament mecànic es realitza amb el tambor escorxador. Però aquest escorxament també pot ser químic mitjançant reaccions químiques que provocarien la separació.

·Estellat:

-En aquest procediment els troncs són reduïts a estelles i petites partícules que facilitaran la producció del paper. L'estellador més usat és el de tipus volant. És imprescindible per pastes mecàniques de refí, semiquímiques i químiques.

-La grandària de l'estella ha de ser uniforme, i així ho procura el processat.

·Emmagatzemat:

-Una vegada preparada la fusta per a la pasta de paper s'ha d'emmagatzemar en un lloc séc, net, i airejat. A més per una bona conservació, el que la fusta estigui ben escorxada compta a favor.

3. FABRICACIÓ DE PASTES

-Mitjançant uns processos mecànics i químics es converteixen les petites estelles en una pasta de massa fibrosa que acabarà sent el paper.

-Hi han dos tipus de fabricació pastes; les pastes mecàniques i les pastes químiques.

3.1 Pastes mecàniques

-Dintre d'aquest tipus de fabricació de la pasta existeixen quatre subtipus; clàssica (o de moles), d'estelles (o de refí), termomecànica, i químicotermomecànica.

1. Clàssica (o de moles); s'obté a partir de troncs de fusta resinoses. Una mola cilíndrica de superfície abrasiva humidificada constantment mentre que les capes fibroses son calentades per fregament, produint la separació de fibres (en estelles de poques fibres o fibres soles). L'aigua aplicada té la funció de absorbir la calor per a que la fusta no es cremi, rentar la mola i fer de suport vehicular de la pasta.

*Avantatges; rendiment elevat, instal·lacions reduïdes, bones característiques de la pasta.

*Desavantatges; propietats físiques baixes, difícil de depurar i blanquejar. Blancor baixa.

2. D'estelles (o refí); no pot fer servir la fibra curta (frondosa). La pasta en aquest cas es menys degradada, i les propietats físiques augmenten (longitud ruptura, índex d'esclat, índex estripament...).

*Avantatges; possibilitat d'usar fusta de rebuig, disminució mà d'obra, millors característiques pasta i de qualitat uniforme, i amb un control de qualitat senzill.

*Desavantatges; Major inversió, consum d'energia, i cost de manteniment.

3.Termomecànica; millora el procés de la pasta mecànica d'estelles. Es tracten les estelles prèviament amb vapor, i disminueix la força d'unió de la lignina i de les fibres.

*Avantatges respecte pasta mecànica d'estelles; millor separació, obtenció de fibres més llargues, i les fibres no sofreixen tant.

4. Químicatermomecànica; s'anomena també semiquímica. Rendiment 60-80%. Es digereixen les fibres amb sosa, sense cocció. Passa per discs de refí i s'obté la pasta.

*Avantatges; tractament químic de la fusta, inexistent en termomecànica. Blanquejament possible després del tractament.

3.2 Pastes químiques

-Existeix un tractament químic de la fusta, que elimina quasi tota la lignina. Aquest tractament pot ser a patir de bisulfit, o a partir de sulfat. Es poden barrejar amb pastes mecàniques.

·Al bisulfit:

-S'utilitza bisulfit càlcic, magnèsic i amònic per tal de fer una cocció de la pasta a 130-140ºC durant 6-8h. Els reactius empleats es perden durant el procediment, i s'ha de dur a terme en un recipient a pressió resistent a les altes temperatures i a les altes condicions de pH àcid. Aquest mètode ha sigut substituït per el procediment amb sulfat.

·Al sulfat:

-El procés consisteix en utilitzar una solució de compostos químics del sodi i sofre (sulfur de sodi, peroxid de sodi, sulfat de sodi, i trioxidocarbonat de disodi) per a digerir les estelles prèviament separades al buit en la tolva. La mescla es digereix a 130-170º i fortes pressions. Les estelles es transformen en la pasta desitjada. Al final de la cocció la solució química es separada, i podrà ser reutilitzable. També s'extrau la lignina. Es renta la pasta amb aigua i es torna a condicions estàndard (cosa que provoca que les fibres s'alliberin adequadament).

4. BLANQUEIG DE PASTES

-Aquest procediment de blanqueig pot ser viable o no segons la pasta de paper resultant en les etapes de fabricació d'aquest. Sent com a regla que la pasta de paper química sempre s'haurà de blanquejar, i que la pasta mecànica normalment es deixa el blanc original. Dins d'aquests paràmetres existeixen diferents tipus de blanqueigs:

-Blanqueig convencional; està fet amb clor i derivats del clor. Segons la blancor final requerida el tractament repetirà o no certs passos del blanqueig, que són Cloració, Extracció de la sosa, Reacció amb el diòxid de clor, Reacció amb el peròxid d'hidrogen, i Reacció amb hipoclorit sòdic.

-Blanqueig amb diòxid de clor; substitueix el clor i els derivats clorats que són bastant contaminants. Deslignifiquem amb oxigen substituïnt el clor per diòxid de clor.

-Blanqueig amb ozó; l'ozó es crea fent passar oxigen per un arc elèctric, i aquest deslignifica la pasta. Aquest procediment degrada més la cel·lulosa que els altres anteriors i es difícil obtenir l'ozó.

-Blanqueig amb enzims; els enzims que s'apliquen degraden els enllaços entre la lignina i les fibres, i és més fàcil de separar.

-Blanqueig amb aigua oxigenada; s'utilitza en pastes quimicotermomecàniques i com complement d'altres blanqueigs. L'aigua oxigenada canvia l'estructura de la lignina, i canvia el color d'aquesta. No es necessari extreure-la.

*Després de qualsevol blanqueig la pasta es depura, i es transporta en fulls de pasta d'humitat 10%. Si el transport no és excessivament llarg la pasta pot ser transportada amb humitat 50%, però s'ha d'usar enseguida.

5. PREPARACIÓ DE PASTES

-Aquí es classifiquen les fibres papereres segons si s'utilitzen per primera vegada o no; en fibres primàries i fibres secundàries.

5.1 Primàries

-S'obtenen de la fusta, de plantes anuals i retalls de fàbriques residuals.

-El primer pas es el pulper, que té com a objectiu individualitzar les fibres, mitjançant una hèlix en la seva part inferior. El segon pas es el despastillador, que amb els dos discos amb punxes que té completen la desfibració de la pasta. D'aquí passen al refinador, que confereix a la pasta unes característiques per a obtenir diferents tipus de paper mitjançant els procediments de batut, fregament i tall.

5.2 Secundàries

-S'obtenen d'impresos i manipulats com el cartró, i s'utilitzen en paper reciclat i mesclat amb fibres primàries.

-El procés es semblant al de les pastes de fibres primàries, sols que després del pulper, es destinta la pasta i es dirigeix a la refinadora.

6. MÀQUINA DE PAPER

·Després del refinat del paper en la seva preparació la pasta de paper es dirigeix a les següents parts d'una màquina de paper:

-Tina de mescla; Aquí és on es realitza la formulació del paper. Es mesclen fibres, càrregues i additius en massa.

-Depuració; S'eliminen les impureses que hagin quedat (sorra de càrregues, plàstic, metall, zones no cuites de la pasta...). Se solen juntar 2 tipus de depuració; probabilístic i centrífug, on s'eliminen les partícules voluminoses a través d'un tamís i s'eliminen les partícules pesades a través de la força centrífuga, respectivament.

-Màquina de paper; aquesta màquina consta de diferents parts que la constitueixen:

*Caixa de cap de màquina (s'encarrega d'expulsar la pasta de paper en una fina capa sobre la tela de la màquina de paper, i s'orienta el sentit de la fibra amb moviments horitzontals).

*Taula plana (es comença el degoteig i el secat, mitjançant diferents mecanismes com els Foils o el Dandy roll, un gran cilindre).

*Premses i assecadors (una vegada el paper ha aconseguit consistència s'elimina la humitat mitjançant pressió amb premses i  calor amb els assecadors).

*Llises (s'utilitza pressió per a aconseguir una llisor especial).

*Pope (el paper fabricat s'enrotlla en grans bobines per al seu posterior ús).

7. ESTUCATS FORA DE MÀQUINA

-Per últim es realitza un estuc si és necessari a el paper resultant. S'utilitza una salsa d'estuc prèviament preparada (inclou pigments, lligands d'estucat, antiescumants i altres additius de superfície).

-Aquest procediment s'aplica a la estucadora que aplica la salsa d'estuc mitjançant rodets i dosificant-la. La dosificació pot fer-se per dos tipus;

·Rasqueta:

-És la més comú. S'aplica amb un rodet sobre el suport, i es dosifica amb una làmina d'acer (flexible o no).

·Llavi bufador:

-S'aplica també amb un rodet, però la dosificació es fa mitjançant un flux laminar d'aire a pressió. Aquest procediment es fa en papers per a la seva aplicació futura en art.

*estucat d'alta brillantor.

-Warren; aplicació amb llavi bufador, preassecatge amb IR, assecat amb cilindre cromat a 180ºC, i estucat a una cara

-Champion; aplicació per rodet, assecat amb cilindre cromat a 80ºC, i estucat a una cara.

8. EXTRA: Propietats dels suports paperers

8.1 Òptiques

-Blancor; propietat subjectiva, que s'associa amb l'absència de groc/marró o blau. 

-Color; tonalitat que té un determinat suport paperer. També és pràcticament subjectiva. 

-Lluminositat; percentatge de reflexió d'una longitud d'ona estàndard de llum que té el suport. 

-Opacitat; capacitat que té el suport de tapar o no deixar veure els objectes a través, no deixar passar la llum.

-Brillantor; grau de llum reflexada pel paper. Brillant i mate són oposats.

8.2 Físiques

-Porositat; relació entre el volum d'aire del suport paperer respecte al volum total.

-Llisor superficial; diferència existent entre una superfície totalment plana i la que representa el suport.

-Gramatge; es defineix com la massa en grams d'una superfície d'un metre quadrat de suport. 

-Uniformitat d'espessor o calibre; és la distància existent entre una cara i l'altre del suport.

-Densitat aparent; és la relació entre la massa i el volum de la matèria que constitueix el paper.

-Duresa i compressibilitat; resistència d'un suport a ser deformat per pressió. 

-Estabilitat dimensional; capacitat d'un suport a mantenir estables les seves dimensions quan canvien les condicions ambientals o tensions.

-Uniformitat interna; homogeneïtat en que les fibres es troben distribuïdes constituint el paper.

8.3 Químiques

-Gran d'acidesa; es basa en l'escala logarítmica del pH (0-14). Una suport és àcid si té menys de 7 en aquesta escala.

8.4 Propietats que influeixen directament en la impressió

-Humitat absoluta; contingut d'aigua que posseeix un suport, expressat en %.

-Humitat relativa; guany o pèrdua d'humitat d'un suport segons l'ambient.

-Absorció; és la velocitat amb la que el suport fa penetrar la tinta al seu interior, comptant amb la quantitat que ho fa.

-Sentit de la fibra; direcció donada per la màquina de paper, alineació de les fibres que composen el suport.

-Neteja superficial; despreniment de fibres com de càrregues o pigments. Presència de pols important.

-Planeitat; grau de semblança amb l'horitzontal (veure; 8.2 llisor).

-Enquadrat; si l'enquadrat no és l'adequat la impressió no serà la correcta.

-Blistering; bombolles que poden aparèixer en el suport paperer a causa de la formació de vapor a l'interior d'aquest. 

-Resistència a la tracció; màxim d'esforç de tensió que pot suportar el paper abans de que es trenqui.

-Resistència a l'arrancat; falta de cohesió superficial del suport paperer. 

8.5 Propietats que influeixen en el producte imprès

-Resistència al plegat; nombre de plecs dobles que un suport paperer pot aguantar abans de la seva ruptura.

-Resistència a l'abrasió; resistència a les friccions sotmeses durant la utilització del suport.

-Resistència a l'aigua; resistència a la presència d'aigua (pluja o ambients humits).

-Resistència a la llum; propietat del paper a no degradar-se per la presència continua de llum.

-Resistència al calor; propietat del paper a retenir un % d'humitat quan es exposar a una calor més intensa del habitual

-Encolat; resistència que ofereix el suport a la penetració d'aigua.

-Permeabilitat al vapor d'aigua; quantitat de transmissió d'aigua d'un costat a l'altre del suport per la superfície d'un metre quadrat a temperatura constant en condicions ambientals estàndard.

-Permeabilitat als greixos; facilitat que presenten els suports paperers a la penetració de greixos. 

-Permeabilitat als gasos; Resistència que ofereix un suport paperer a la penetració i difusió d'un gas.