1. No crear arxiu ni carpeta amb accents ni espais
2. Tot ha d'estar en un directori inferior a l'html no poden haber rutes amb "../"
3. Copiar codi css per eliminar la google bar
"#navbar {height: 0px; visibility: hidden; display: none;}
#navbar-iframe {height: 0px; visibility: hidden; display: none;}"
4. Trobar ruta per a les imatges
codi carpeta google drive
+ borrar "&authuser=0"
+borrar previ a "id=0"
Ja tens codi per a la carpeta, nomes s'ha de cambiar en un link com aquest
https://googledrive.com/host/codicarpeta/nomdelapagina.html
Exemple: https://googledrive.com/host/0B-om0u6Kwp1HZVBkVGowNEd1Wms/pagina.html
5. crear una copia de la pagina web (pagina.B.html)
jueves, 16 de abril de 2015
lunes, 6 de octubre de 2014
LEAGUE OF LEGENDSDRAAAVEEEN
What would you choose?
- DRAVEN
- DRAVEN
- DRAVEN
- DRAVEN
- OR DRAVEN?
| DiLUNESDraven | DiMARTESDraven | DiMIERCOLESDraven | DiJUEVESDraven | DiVIERNESDraven |
| C2 | FOL | TUTORIA | C6 | >C2 |
| C2 | C9 | C9 | C6 | C2 |
| DESCANS | DESCANS | DESCANS | DESCANS | DESCANS |
| C6 | C3 | C9 | C3 | C2 |
| C6 | C3 | FOL | C3 | C9 |
lunes, 7 de abril de 2014
c5 - TEORIA DEL COLOR
TEORIA DEL COLOR
-Es una sensació mental, el color no existeix per si mateix. Es tracta d'un fenomen fisicoquimic (fisiologic + psicologic).
-Per a percebre el color necessitem; llum + objecte + observador.
Concepte color
LLUM:
-El sol emet radiacio electromagnetica a traves d'una ampli espectre de longituds dona, que van des de les ones de radio als raigs gamma. Aquesta radiacion es formana per bilions d'ones que es desplacen per l'aire, com les ones de l'aigua. i que ens rodegen en tot moment.
-Cada ona te un tamany diferent. Nanometres longitud d'ona.
-L'ull humà només és sensible a les longituds d'ona de la llum visible. Espectre 380-780 nm.
-Espectre visible en nm.
-Experiment newton descomposició de la llum blanca en colors *longitud d'ona frenqüencia etc*
-Temperatura del color d'una font lluminosa és una mesura numèrica de la seva aparença cromàtica. Es basa en el principi de qualsevol objecte escalfat a una temperatura elevada emet llum i que el color d'aquella llum varia de mode predecible si la temperatura va augmentant.
-Peça metalica escalfor.
-5500ºK percentatge de radiacions blaves verdes i vermelles, equilibri cromàtic perfecte.
info de d50, d55, d65
OBJECTE
-De les qualitats fisiques i dels seus pigments de l'objecte il·luminat. Abans de que la llum arribi als nostres ulls, aquesta es modificada pels colorants presents als objectes que veiem. Els colorants o pigments utilitzats per a reproduir imatges son pigments i tintes.
-Quan la llum impacta en un objecte, les ones poden ser reflexades, absorvides, o transmeses
*transmissió; cos translucid + definicio
OBSERVADOR
-Les ones de llum que no són absorvides per l'objecte
-Comparació ull-camera
-Bastons / 3cons
-Hi ha diverses deficiencies que provoquen que veiem els colors malament.
*fatiga de la retina
*"soroll" de fons
*memoria del color
*ceguera del color
Metamerisme: es el fenomen que explica la relativitat dels colors envers l'observador, la font de la llum, els tons circumdants, o la interacció del color, suport i la posició de l'observador, aixi com l'ange de l'obersació
SISTEMATITZACIÓ DEL COLOR
*Barreja colors RBG
*Colors complementaris teoria search
*sintesi aditiva i substractiva (substraure llum per aconseguir color, negre etc.. EN CMY)
-
*HSL HSV HSC HSB (Hue saturation lightness, valor, croma, brightness)
-Chevreul va observar que el color esta det per almenys tres dimensions; to, saturacio, lluminositat.
-S'usa la paraula to per designar una clase de color. Aquesta caract s'usa al llenguatge corrent amb els noms; blau vermell groc ect.. Es tracta de la variacio cualitativa del color. Aquest concepte esta lligat a la longitud d'ona de la seva radiacio i ens permet distingir un color d'un altre.
nota: pots dir igual vermell que X nm, és exactament el mateix.
nota2: 6 tons; un per cada color primari (magenta cian groc vermell blau verd)
nota3: es pot arribar a dir que per cada longitud d'ona existeix un color (contradiu aprox nota2)
-Saturacio: correspon amb la maxima força i intensitat d'un color coincidint amb una longitud det de l'espectre electromagnetic. Careix absolutament de blanc o de negre.
-Lluminositat; indica el clar o el fosc que es un color l'aprop o el lluny que aquest està de blanc o de negre. El valor es la propietat que det, per exemple, si un color es rosa palid o negre vermellos. La claritat tambe es la intensitat o amplitud de la llum que estimula els cons, dins de la retina de l'ull.
-Models de tots els colors 3d desde chevreul
-CIE: comission internationale de l'eclariage. Comisió internacional de Il·luminació. Models 3d ,,etc
-Els sistemes mes populars definits per la CIE són CIEYxy y CIElab. 1931 most important
ESPAIS DE COLOR:
-De la mateixa manera en que la percepcio d'un color varia d'un individu a un altre, cada dispositiu fins a la obtencio de l'impres (o arxiu digital en publicacio electronica) utilitza metode diferent i te unes limitacions propies per a processar els colors.
-La qualitat de colors que pot reproduir un dispositiu rep nom de gamut o gamma.
-ICC: consorci internacional del color (1993). Aconseguir un sistema universal de gestio de color que funcionés de la mateixa manera en qualsevol maquinaria i software (inicis; adobe, agfa, apple, kodak, microsoft, silicon graphics, sun microsystems, taligent). [Ara 70 empreses.]
-Perfil ICC; descriu com un dispositiu cmyk o rgb captura, mostra o imprimeix els color. No confondre amb gamut (inclou totes aquelles variables que poden afectat al resultat final de l'exemple; un dispositiu d'impressió estaria format per la pròpia impressora, el paper, les tintes, el tipus de generació de negre...etc)
-Espectrofotometre (espectre visible)/
-Colorímetre /
-Densitometre: Calcul de opacitats -en fotolits-
PROBLEMA:
1.- A- escaner / B- escaner 2/ C- impressora/ D- impressora
Parche a2 per exemple
lectura 63 - 90 - 78
a) 254 - 0 - 1
b) 235 - 18 - 23
c) 3 - 98 - 80 - 2
d) 0 - 85 - 93 - 1
A->C
rgb a lab -> 3 - 98 - 80 - 2
*254 - 0 - 1 rgb*
*63 - 90 - 78 lab*
-Es una sensació mental, el color no existeix per si mateix. Es tracta d'un fenomen fisicoquimic (fisiologic + psicologic).
-Per a percebre el color necessitem; llum + objecte + observador.
Concepte color
LLUM:
-El sol emet radiacio electromagnetica a traves d'una ampli espectre de longituds dona, que van des de les ones de radio als raigs gamma. Aquesta radiacion es formana per bilions d'ones que es desplacen per l'aire, com les ones de l'aigua. i que ens rodegen en tot moment.
-Cada ona te un tamany diferent. Nanometres longitud d'ona.
-L'ull humà només és sensible a les longituds d'ona de la llum visible. Espectre 380-780 nm.
-Espectre visible en nm.
-Experiment newton descomposició de la llum blanca en colors *longitud d'ona frenqüencia etc*
-Temperatura del color d'una font lluminosa és una mesura numèrica de la seva aparença cromàtica. Es basa en el principi de qualsevol objecte escalfat a una temperatura elevada emet llum i que el color d'aquella llum varia de mode predecible si la temperatura va augmentant.
-Peça metalica escalfor.
-5500ºK percentatge de radiacions blaves verdes i vermelles, equilibri cromàtic perfecte.
info de d50, d55, d65
OBJECTE
-De les qualitats fisiques i dels seus pigments de l'objecte il·luminat. Abans de que la llum arribi als nostres ulls, aquesta es modificada pels colorants presents als objectes que veiem. Els colorants o pigments utilitzats per a reproduir imatges son pigments i tintes.
-Quan la llum impacta en un objecte, les ones poden ser reflexades, absorvides, o transmeses
*transmissió; cos translucid + definicio
OBSERVADOR
-Les ones de llum que no són absorvides per l'objecte
-Comparació ull-camera
-Bastons / 3cons
-Hi ha diverses deficiencies que provoquen que veiem els colors malament.
*fatiga de la retina
*"soroll" de fons
*memoria del color
*ceguera del color
Metamerisme: es el fenomen que explica la relativitat dels colors envers l'observador, la font de la llum, els tons circumdants, o la interacció del color, suport i la posició de l'observador, aixi com l'ange de l'obersació
SISTEMATITZACIÓ DEL COLOR
*Barreja colors RBG
*Colors complementaris teoria search
*sintesi aditiva i substractiva (substraure llum per aconseguir color, negre etc.. EN CMY)
-
*HSL HSV HSC HSB (Hue saturation lightness, valor, croma, brightness)
-Chevreul va observar que el color esta det per almenys tres dimensions; to, saturacio, lluminositat.
-S'usa la paraula to per designar una clase de color. Aquesta caract s'usa al llenguatge corrent amb els noms; blau vermell groc ect.. Es tracta de la variacio cualitativa del color. Aquest concepte esta lligat a la longitud d'ona de la seva radiacio i ens permet distingir un color d'un altre.
nota: pots dir igual vermell que X nm, és exactament el mateix.
nota2: 6 tons; un per cada color primari (magenta cian groc vermell blau verd)
nota3: es pot arribar a dir que per cada longitud d'ona existeix un color (contradiu aprox nota2)
-Saturacio: correspon amb la maxima força i intensitat d'un color coincidint amb una longitud det de l'espectre electromagnetic. Careix absolutament de blanc o de negre.
-Lluminositat; indica el clar o el fosc que es un color l'aprop o el lluny que aquest està de blanc o de negre. El valor es la propietat que det, per exemple, si un color es rosa palid o negre vermellos. La claritat tambe es la intensitat o amplitud de la llum que estimula els cons, dins de la retina de l'ull.
-Models de tots els colors 3d desde chevreul
-CIE: comission internationale de l'eclariage. Comisió internacional de Il·luminació. Models 3d ,,etc
-Els sistemes mes populars definits per la CIE són CIEYxy y CIElab. 1931 most important
ESPAIS DE COLOR:
-De la mateixa manera en que la percepcio d'un color varia d'un individu a un altre, cada dispositiu fins a la obtencio de l'impres (o arxiu digital en publicacio electronica) utilitza metode diferent i te unes limitacions propies per a processar els colors.
-La qualitat de colors que pot reproduir un dispositiu rep nom de gamut o gamma.
-ICC: consorci internacional del color (1993). Aconseguir un sistema universal de gestio de color que funcionés de la mateixa manera en qualsevol maquinaria i software (inicis; adobe, agfa, apple, kodak, microsoft, silicon graphics, sun microsystems, taligent). [Ara 70 empreses.]
-Perfil ICC; descriu com un dispositiu cmyk o rgb captura, mostra o imprimeix els color. No confondre amb gamut (inclou totes aquelles variables que poden afectat al resultat final de l'exemple; un dispositiu d'impressió estaria format per la pròpia impressora, el paper, les tintes, el tipus de generació de negre...etc)
-Espectrofotometre (espectre visible)/
-Colorímetre /
-Densitometre: Calcul de opacitats -en fotolits-
PROBLEMA:
1.- A- escaner / B- escaner 2/ C- impressora/ D- impressora
Parche a2 per exemple
lectura 63 - 90 - 78
a) 254 - 0 - 1
b) 235 - 18 - 23
c) 3 - 98 - 80 - 2
d) 0 - 85 - 93 - 1
A->C
rgb a lab -> 3 - 98 - 80 - 2
*254 - 0 - 1 rgb*
*63 - 90 - 78 lab*
domingo, 6 de abril de 2014
c4 - APUNTS A CLASSE
Termes bàsics per enterndre la fotografia integrada a una publicació editorial.
Què és la llum?
·Abans d'explicar explícitament què és la llum, s'han d'explicar els diferents termes en que es classifica la llum. La llum és una radiació visible..
*Radiació: és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones, o bé en forma de partícules altament energètiques. Existeixen UltraViolada, InfraRoja, alfa, beta, gamma, radio, so, calor, 3g...
*longitud d'ona: La longitud d'ona és la magnitud física que indica la mida d'una ona. Entenent per mida de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle)
*linia recta: La propagació de les ones es produeix sempre en linia recta, des d'un focus fins a l'objecte o materia en qüestió.
*reflexió + absorció + transmissió de les ones al arribar a un objecte.
Per veure la radiació visible, necessitem un captador d'aquestes ones, i aquest captador és l'ull. La informació de la llum, que es trova en un punt de la relació (indiferentment de la seva posició mentre sigui visible) rebotarà sobre l'objecte el qual acabarà sent el que veurem, i l'ull mitjaçant la retina entre d'altres parts de l'ull deixarà passar aquesta llum. La informació lumínica serà representada pel cervell després de ser rebuda per unes cel·lules fotoreceptores que es troven al fons de l'ull i enviada pel nervi óptic (tenint en compte que en un principi l'ull capta la imatge al revés).
Llum: definicion
Què és la fotografia?
Fotografía; enregistrar imatge.
-1ª mitat del segle XIX:
Material fotosensible + cambra fosca; caixa amb un petit forat, llum, *paper vegetal*
-Niepce -> Daguerre (daguerrotip). Camara + material fotosensible
*Material fotosensible: material que reacciona al contacte amb la llum
*Negatiu de la foto-> material fotosensible que serveix com a model per a les futures representacions de la fotografia original.
Imprimir la foto del resultat;
1.-fotolit
2.- cambra fosca
3.-Material fotosensible que s'endureix
4.- Motlle endurit amb relleu- impressió (entintar el relleu) resultat imatges en blanc i negre 0% k i 100% k imatges en línia (passar d'imatge de to continu a linia)
*Tramar la imatge mitjançant una graella de quadres petits, que es posa entre el material fotosensible y la llum que prové de la imatge original del fotolit. Aixó aconsegueix una trama en la llum i l'imatge, i per tant una trama en el material fotosensible que s'endurira o no.
-----------------------------
ETAPA TECNOLOGICA
Introducció a la etapa.
-Amb la creació de nous formats amb els quals la informació seria transmesa, i amb l'avanç que es produeix en la producció editorial (implantació de fotografies, color i derivats mitjantçant fotolits), aquesta etapa veu com la societat s'adapta i creix tots aquells àmbits comunicatius. Els fets més destacables d'aquesta etapa podrien ser la invenció de la ràdio, la invenció del cinema, i un clar avenç en la producció musical.
L'emisor
-En comparació amb les etapes anteriors, l'emisor pot abarcar grans quantitats de possibles productes en quant a comunicació es refereix. Tant el cinema com la ràdio implementen un nou camí per als productors i comunicadors de la informació, que amb tota seguretat acabarien sent una industria a tenir en compte.
-La fabricació del producte editorial, en aquesta etapa, fa un gran pas a millor, ja que els avenços tecnics de fabricació en grans quantitats es porten a terme per les editorials. Ofereixen costos més reduits per copia, i així es pot fer arrivar, per exemple, diaris i altres publicacions al públic desitjat.
-La producció editorial també avança en termes legals, és a dir que cada cop més, l'autor estarà més protegit a possibles copies del seu treball. La funció de protegir mitjantçant aquesta via la portarà a terme, normalment, l'editor.
El producte
-La implantació de la imatge al format editorial fa que el producte guanyi en qualitat visual, afegint-se a la capacitat del moment de imprimir en diverses tintes a color, fan que el format editorial estigui quasibé en la seva totalitat com l'actual. El contingut del producte editorial en general s'adapta als nous temps de gran variació de suports informatius i d'entreteniment. També s'haurà d'adaptar a la aparició de la publicitat masiva.
-Els materials utilizats en la fabricació del producte editorial son cada cop més bons, per conceptes de tecnologia de refinament, i s'experimenta un auge notori de la qualitat final del producte en qüestió.
El receptor i el feedback
-Cada cop la societat que rep el producte anteriorment esmentat és més propensa a comprar i difondre l'ús d'aquest. L'alfabetització és quasibé completa. Es popularitza l'us quotidià de tot tipus d'informació i entreteniment al voltant de la producció editorial, producció musical i producció cinematografica, entre d'altres.
-El feedback produit per aquesta societat és una peça clau en el procés total, ja que sense el feedback economic les empreses editorials no podrien produir suficientment ni expandir els seus àmbits més allà del propi editorial. El feedback referent a la fama de les editorials també es important, ja que algunes d'aquestes empreses aconseguiran monopolitzar segons quins sectors.
--------------------
Etapes digital
70': inicis informatica personal--> Desenvolupament
80': ratolí & interficie gràfica --> comercialització
90': internet, mobils --> redes
00': pirateria/globalització
05': smartphones, blableblae --> unió (mobil internet pc)
Introducció
L'etapa digital presenta la macroexpansió de les tecnologies cap a una masificació dels contiguts, ampliant tots els mitjans que en l'etapa anterior es van crear i aportant a la comunicació una altra vía; Internet.
Aquesta nova via marca una nova manera de editar, produir i distribuir el producte editorial i a més, serà més fàcil obtenir un feedback (tant positiu com negatiu) i una publicitat adecuada.
Editor
-En aquesta etapa ens encarem a una protagonització de l'edició multitudinaria i extensa, és a dir, que qualsevol amb uns mínims pot autoeditarse, editar per a un altre, o deixarse editar fàcilment i amb uns mitjans altament competents. Qualsevol pot proporcionar al mon editorial ( o també al sector de música, vídeo..) un material capacitat per a ser un bon producte, amb la seu benefici i feedback corresponent.
Producte
-Un dels dos grans canvis de aquesta etapa es produeix aquí, justament en el format que presentarà la nova publicació editorial. El format digital s'obre pas en un mercat on tothom vol gastar menys, i en aquest cas l'estalvi es dona en no imprimir la publicació editorial, si no enviarla per mitjà digital, mentre que el receptor podra gaudir d'aquest producte a un preu més baix, comodament des del seu hardware preferit.
El llibre imprès perd força, pero no es veu afectada encara la seva continuitat al mercat, ja que encara es publicaran milers de productes en format físic imprès.
Receptor y el feedback
-El métode per arribar al receptor i fer-lo consumidor dels productes que aquesta etapa representa, les grans empreses creades i fomentades en l'ús d'internet i de aplicacions de les noves tecnologies fomenten la interactivitat entre els dos individus, empresa i consumidor. Així doncs, el receptor es un personatge que s'involucra en el producte, el personalitza i arriba a ser important per a l'empresa ja que aquesta depèn en gran quantitat d'aquest receptor i l'endinsa en el procès.
Es torna al mecenatge d'una manera masiva i popular mitjançant el crowdfunding, que consisteix en una espècie de feedback anterior a la producció del producte, en el qual els micromecenes donen una part petita/mitjana normalment al productor, que confien en que el producte sigui bói, i el productor a la vegada proporcionarà una avantatge als micromecenes vers els consumidors no-mecenes.
Creix una gran contrapartida de les noves tecnologies, la anomenada pirateria, que mitjançant canals d'internet diversos, proporcionen el producte en qüestió gratuitament, però ilegalment.
CANVI DE TEMA: CREACIOEDICIOFABRICACIO (producció)
-Llista de persones creatives; Andy Warhol, dali, woody allen, tarantino, ken follet, JK rowling (ocomoseescriba), steven spielberg, george lucas, picasso, shakespeare, da vinci, homer, platon, descartes, nietzsche, maradona, christopher paolini, blizzard, ubisoft montreal gameloft, newton, tesla, bob marley, michael jackson, freddy mercury, punset, akira toriyama
-Llista de coses creatives; chupachup, movil, gravetat, tablet, llibre, punt de llibre, roda, pintura, vinil de musica, helicopter, avio, cotxe,
-Llista de caracteristiques que tenen les persones creatives; un poco loco, tristote, alegre (por substancias X), mente abierta, observador, pasional
Soc creatiu a ratos. Depen de la meva situacio de la vida.
Creativitat; capacitat de tenir idees originals, quasi sempre des de la visió i la comprensió que els nostres sentits han captat durant la vida.
(((((((Adaptarse al canvi + millorar + diversió))))))
Per a que serveix la creativitat; expandeix la ment, fent que pensem millor, més rapid, sent més efectius i més capaços de quasi qualsevol activitat mínimament creativa - artística - tecnica. Trobar solucions a problemes més rapid.
-------fins aqui (introduccio desenvolupar projectes creatius)
Fases procès creatiu
tecnic; 1- problema, 2-analisi, 3-accion, 4-resolucion con segundo analisis de correccion
creativo puro; 1-idea espontania, 2-accion elaboracion medios, 3-resultado y correccion
creativo necesidad; 1-necesidad, 2-planteamiento 3-accion elaboracion medios, 4-correcion segun necesidad 5-resultado
Carta a los reyes magos de la creatividad;
1-Trabajar en una productora de videojuegos (blizzard, ubisoft..)
2-Tatuarme y tatuar
3-Puenting
4-Paracaidismo
5-Aprender a dibujar con acuarela
6-Acabar la mudanza
7-Vender el coche
8-Tener algo mas de dinero
9-Hacer mi mazo azul verde
10-Tener un perro
11-Hacer una viñeta artisticamente correcta
12-Viajar muchisimo
13-Visitar mi familia de argentina
14-Vivir un año en NY
15-Bordillo en la boca al niñato del patio
16-Que me salga la exposicion bien
17-Estar en forma de nuevo
18-Tener tiempo para mi mismo
19-Desear mas cosas
20-Que alguien haga un puto juego de shingeki no kyojin bueno
21-Tener dicho juego con su consola correspondiente
22- Tener la ps4
23-Tener la wiiu
24-Tener la XBOXone
25-Tener dinero para comprar juegos para las consolas dichas anteriormente
26-Que mi gato no muera nunca
27-Que todo sea mas tranquilo y facil
28-Sacar mejores notas
29-Ir a ver a la ana del bar
30- Independizarme
31-Poder sacarme el carnet de una vez por todas
32-Comprarme una moto chachisita
33-Crear mi propia religion o credo
34-Vivir algun tiempo en la montaña cual ermitaño
35-Que le toque la loteria a mi madre
36-Que mi madre no se estrese tanto que va por la vida amargada
37-Que mi padre no sea tan retrasado
38-Poder reparar el movil
39-Dibujar mejor
40-Dedicarme al arte
41-Sacarme una carrera relacionada con arte
42-Ganar algun premio de diseño
43-GANAR EL CATSKILLS catalunya españa europa
44-Ser recordado por muchisimo tiempo como un ejemplo a seguir
45-No morir de una manera muy tragica ni en un momento inesperado
46-Escribir un libro
47-Crear una empresa que ayude a los nuevos artistas
48-Hacer algun tutorial de mientras
49-Aprender mas de absolutamente todo
50-Que se acabe esto.
Rumb
Opcions
Decisio
Accio
s
m
a
r
t
cosas que faltan
1-dinero
2-tiempo
3-ganas(?)
Rumb
A a B 30 cosas
1-Haver imprès curriculums.
1.1- Haver anat a la copisteria.
1.2- Haver demanat les fotocopies del curriculum.
1.3- Haver pagat i haver rebut les copies.
2-Haver repartit els curriculums a 100 llocs.
2.1- Haver agafat la bici i haver sortit al carrer disposat a repartir curriculums.
2.2- Haver anat tenda per tenda, negoci per negoci, repartint les còpies.
3-Haver fet alguna entrevista interesant.
3.1- Haver rebut una trucada del negoci interesat en els meus serveis.
3.2- Haver acordat una hora i lloc per fer l'entrevista.
3.3- Haver fet una segona entrevista si la primera es tractès d'una prova de filtre, com entrevista final.
4-Haver conseguit treball
4.1- Haver acordat una nòmina decent amb el negoci interesat.
4.2- Haver firmat el contracte de treball.
4.3- Haverme donat d'alta a la seguretat social.
5-Haver treballat
5.1- Haver acudit al treball a l'horari indicat.
5.2- Haver portat a terme les meves tasques com a empleat.
5.3- Probablement, haver fet hores extres seguint les mateixes tasques.
5.4- Haver repetit el procès tant com fos necessari.
5.5- Haver acordat amb el cap/encargat que la feina estaba ben feta.
6-Haver conseguit diners necessaris per al meu objectiu.
6.1- Haver cobrat.
6.2- No haver gastat més dels diners que obtenia.
6.3- Haver sigut suficientment hábil com per no deixar que em robin els meus diners (bancs...etc)
7-Haver organitzat el meu temps.
7.1- Haverme comprat una agenda.
7.2- Haverme fet un horari.
7.3- Haver complert l'horari.
7.4- No haver saltat l'horari establert.
8-Haver comprat el material necessari.
8.1- Haver parlat amb el meu contacte que tatua per preguntarli els preus i la qualitat recomanada.
8.2- Haver contactat amb el proveidor de materials.
8.3- Haver gastat els diners en el material.
9-Haverme iniciat en el tatuatge.
9.1- Tatuar sobre pells artificials i porc, per tal de practicar avans de tatuar a una persona.
9.2- Haver iniciat una campanya per les xarxes socials amb l'objectiu de donar a saber la meva condició de tatuador iniciat a la gent interessada.
9.3- Haver fet els meus primers tatuatges amb éxit.
10-haver practicat durant el temps suficient
10.1- Haver practicat suficient.
10.2- Haver assolit el nivel desitjat.
B
Opcions (camins, Road [facil segur rapid]--offRoad [lent incert dificil]
1-dedicar temps a generar opcions, crear, deixar la decisio apart
2-decidir
brick uses test
-ferlo servir per composar un mur
-obrenous
- Per destrossar cares
-Recolzament per taula coixa
-Recolzament llibres estanteria
-pes per politja
-entrenament amb peso
-gastar bromas PESADAS CHISTAKO
-martell
-canal per a diferents cables
-arma (manifestacions)
-petjapapers
-esglaó
-llançament de pes
-rascador per a gats
-falcador porta
-barret
-calçador
-matalàs-coixi
-planxa per al cabell
CAFE
conectar- associacions d'idees
agrupar- combinar idees per crear noves
fraccionar- agafar elements separats d'idees
estructurar- organitzar idees
abre
conectar- arbre; naturalesa, casa, simbiosi etc
agrupar- ambient natural composat de bosc + urbe
fraccionar-
estructurar- miniciudad arborea
ratpenat
conectar- ales, rata, tristesa
agrupar- nuvols de rates voladores
fraccionar- ales, rateta, ulls, orelles, etc
estructurar, rata amb doble alat, ales con dues rates, ratenat
25 coses per les que no tinc temps
-dormir
-siesta
-pintar acuarela
-repartir curriculums
-patinar
-gimnàs
-llegir
-pasejar
-veure coses per bcn (veure mon)
-wow
-dibujar
-diseñar
-investigar sobre magic
A de roda Accio; llista decisions dificils // motius pels cuals costa decidir // calendari habitual // millora del calendari // llista d'emocions
Què és la llum?
·Abans d'explicar explícitament què és la llum, s'han d'explicar els diferents termes en que es classifica la llum. La llum és una radiació visible..
*Radiació: és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones, o bé en forma de partícules altament energètiques. Existeixen UltraViolada, InfraRoja, alfa, beta, gamma, radio, so, calor, 3g...
*longitud d'ona: La longitud d'ona és la magnitud física que indica la mida d'una ona. Entenent per mida de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle)
*linia recta: La propagació de les ones es produeix sempre en linia recta, des d'un focus fins a l'objecte o materia en qüestió.
*reflexió + absorció + transmissió de les ones al arribar a un objecte.
Per veure la radiació visible, necessitem un captador d'aquestes ones, i aquest captador és l'ull. La informació de la llum, que es trova en un punt de la relació (indiferentment de la seva posició mentre sigui visible) rebotarà sobre l'objecte el qual acabarà sent el que veurem, i l'ull mitjaçant la retina entre d'altres parts de l'ull deixarà passar aquesta llum. La informació lumínica serà representada pel cervell després de ser rebuda per unes cel·lules fotoreceptores que es troven al fons de l'ull i enviada pel nervi óptic (tenint en compte que en un principi l'ull capta la imatge al revés).
Llum: definicion
Què és la fotografia?
Fotografía; enregistrar imatge.
-1ª mitat del segle XIX:
Material fotosensible + cambra fosca; caixa amb un petit forat, llum, *paper vegetal*
-Niepce -> Daguerre (daguerrotip). Camara + material fotosensible
*Material fotosensible: material que reacciona al contacte amb la llum
*Negatiu de la foto-> material fotosensible que serveix com a model per a les futures representacions de la fotografia original.
Imprimir la foto del resultat;
1.-fotolit
2.- cambra fosca
3.-Material fotosensible que s'endureix
4.- Motlle endurit amb relleu- impressió (entintar el relleu) resultat imatges en blanc i negre 0% k i 100% k imatges en línia (passar d'imatge de to continu a linia)
*Tramar la imatge mitjançant una graella de quadres petits, que es posa entre el material fotosensible y la llum que prové de la imatge original del fotolit. Aixó aconsegueix una trama en la llum i l'imatge, i per tant una trama en el material fotosensible que s'endurira o no.
-----------------------------
ETAPA TECNOLOGICA
Introducció a la etapa.
-Amb la creació de nous formats amb els quals la informació seria transmesa, i amb l'avanç que es produeix en la producció editorial (implantació de fotografies, color i derivats mitjantçant fotolits), aquesta etapa veu com la societat s'adapta i creix tots aquells àmbits comunicatius. Els fets més destacables d'aquesta etapa podrien ser la invenció de la ràdio, la invenció del cinema, i un clar avenç en la producció musical.
L'emisor
-En comparació amb les etapes anteriors, l'emisor pot abarcar grans quantitats de possibles productes en quant a comunicació es refereix. Tant el cinema com la ràdio implementen un nou camí per als productors i comunicadors de la informació, que amb tota seguretat acabarien sent una industria a tenir en compte.
-La fabricació del producte editorial, en aquesta etapa, fa un gran pas a millor, ja que els avenços tecnics de fabricació en grans quantitats es porten a terme per les editorials. Ofereixen costos més reduits per copia, i així es pot fer arrivar, per exemple, diaris i altres publicacions al públic desitjat.
-La producció editorial també avança en termes legals, és a dir que cada cop més, l'autor estarà més protegit a possibles copies del seu treball. La funció de protegir mitjantçant aquesta via la portarà a terme, normalment, l'editor.
El producte
-La implantació de la imatge al format editorial fa que el producte guanyi en qualitat visual, afegint-se a la capacitat del moment de imprimir en diverses tintes a color, fan que el format editorial estigui quasibé en la seva totalitat com l'actual. El contingut del producte editorial en general s'adapta als nous temps de gran variació de suports informatius i d'entreteniment. També s'haurà d'adaptar a la aparició de la publicitat masiva.
-Els materials utilizats en la fabricació del producte editorial son cada cop més bons, per conceptes de tecnologia de refinament, i s'experimenta un auge notori de la qualitat final del producte en qüestió.
El receptor i el feedback
-Cada cop la societat que rep el producte anteriorment esmentat és més propensa a comprar i difondre l'ús d'aquest. L'alfabetització és quasibé completa. Es popularitza l'us quotidià de tot tipus d'informació i entreteniment al voltant de la producció editorial, producció musical i producció cinematografica, entre d'altres.
-El feedback produit per aquesta societat és una peça clau en el procés total, ja que sense el feedback economic les empreses editorials no podrien produir suficientment ni expandir els seus àmbits més allà del propi editorial. El feedback referent a la fama de les editorials també es important, ja que algunes d'aquestes empreses aconseguiran monopolitzar segons quins sectors.
--------------------
Etapes digital
70': inicis informatica personal--> Desenvolupament
80': ratolí & interficie gràfica --> comercialització
90': internet, mobils --> redes
00': pirateria/globalització
05': smartphones, blableblae --> unió (mobil internet pc)
Introducció
L'etapa digital presenta la macroexpansió de les tecnologies cap a una masificació dels contiguts, ampliant tots els mitjans que en l'etapa anterior es van crear i aportant a la comunicació una altra vía; Internet.
Aquesta nova via marca una nova manera de editar, produir i distribuir el producte editorial i a més, serà més fàcil obtenir un feedback (tant positiu com negatiu) i una publicitat adecuada.
Editor
-En aquesta etapa ens encarem a una protagonització de l'edició multitudinaria i extensa, és a dir, que qualsevol amb uns mínims pot autoeditarse, editar per a un altre, o deixarse editar fàcilment i amb uns mitjans altament competents. Qualsevol pot proporcionar al mon editorial ( o també al sector de música, vídeo..) un material capacitat per a ser un bon producte, amb la seu benefici i feedback corresponent.
Producte
-Un dels dos grans canvis de aquesta etapa es produeix aquí, justament en el format que presentarà la nova publicació editorial. El format digital s'obre pas en un mercat on tothom vol gastar menys, i en aquest cas l'estalvi es dona en no imprimir la publicació editorial, si no enviarla per mitjà digital, mentre que el receptor podra gaudir d'aquest producte a un preu més baix, comodament des del seu hardware preferit.
El llibre imprès perd força, pero no es veu afectada encara la seva continuitat al mercat, ja que encara es publicaran milers de productes en format físic imprès.
Receptor y el feedback
-El métode per arribar al receptor i fer-lo consumidor dels productes que aquesta etapa representa, les grans empreses creades i fomentades en l'ús d'internet i de aplicacions de les noves tecnologies fomenten la interactivitat entre els dos individus, empresa i consumidor. Així doncs, el receptor es un personatge que s'involucra en el producte, el personalitza i arriba a ser important per a l'empresa ja que aquesta depèn en gran quantitat d'aquest receptor i l'endinsa en el procès.
Es torna al mecenatge d'una manera masiva i popular mitjançant el crowdfunding, que consisteix en una espècie de feedback anterior a la producció del producte, en el qual els micromecenes donen una part petita/mitjana normalment al productor, que confien en que el producte sigui bói, i el productor a la vegada proporcionarà una avantatge als micromecenes vers els consumidors no-mecenes.
Creix una gran contrapartida de les noves tecnologies, la anomenada pirateria, que mitjançant canals d'internet diversos, proporcionen el producte en qüestió gratuitament, però ilegalment.
CANVI DE TEMA: CREACIOEDICIOFABRICACIO (producció)
-Llista de persones creatives; Andy Warhol, dali, woody allen, tarantino, ken follet, JK rowling (ocomoseescriba), steven spielberg, george lucas, picasso, shakespeare, da vinci, homer, platon, descartes, nietzsche, maradona, christopher paolini, blizzard, ubisoft montreal gameloft, newton, tesla, bob marley, michael jackson, freddy mercury, punset, akira toriyama
-Llista de coses creatives; chupachup, movil, gravetat, tablet, llibre, punt de llibre, roda, pintura, vinil de musica, helicopter, avio, cotxe,
-Llista de caracteristiques que tenen les persones creatives; un poco loco, tristote, alegre (por substancias X), mente abierta, observador, pasional
Soc creatiu a ratos. Depen de la meva situacio de la vida.
Creativitat; capacitat de tenir idees originals, quasi sempre des de la visió i la comprensió que els nostres sentits han captat durant la vida.
(((((((Adaptarse al canvi + millorar + diversió))))))
Per a que serveix la creativitat; expandeix la ment, fent que pensem millor, més rapid, sent més efectius i més capaços de quasi qualsevol activitat mínimament creativa - artística - tecnica. Trobar solucions a problemes més rapid.
-------fins aqui (introduccio desenvolupar projectes creatius)
Fases procès creatiu
tecnic; 1- problema, 2-analisi, 3-accion, 4-resolucion con segundo analisis de correccion
creativo puro; 1-idea espontania, 2-accion elaboracion medios, 3-resultado y correccion
creativo necesidad; 1-necesidad, 2-planteamiento 3-accion elaboracion medios, 4-correcion segun necesidad 5-resultado
Carta a los reyes magos de la creatividad;
1-Trabajar en una productora de videojuegos (blizzard, ubisoft..)
2-Tatuarme y tatuar
3-Puenting
4-Paracaidismo
5-Aprender a dibujar con acuarela
6-Acabar la mudanza
7-Vender el coche
8-Tener algo mas de dinero
9-Hacer mi mazo azul verde
10-Tener un perro
11-Hacer una viñeta artisticamente correcta
12-Viajar muchisimo
13-Visitar mi familia de argentina
14-Vivir un año en NY
15-Bordillo en la boca al niñato del patio
16-Que me salga la exposicion bien
17-Estar en forma de nuevo
18-Tener tiempo para mi mismo
19-Desear mas cosas
20-Que alguien haga un puto juego de shingeki no kyojin bueno
21-Tener dicho juego con su consola correspondiente
22- Tener la ps4
23-Tener la wiiu
24-Tener la XBOXone
25-Tener dinero para comprar juegos para las consolas dichas anteriormente
26-Que mi gato no muera nunca
27-Que todo sea mas tranquilo y facil
28-Sacar mejores notas
29-Ir a ver a la ana del bar
30- Independizarme
31-Poder sacarme el carnet de una vez por todas
32-Comprarme una moto chachisita
33-Crear mi propia religion o credo
34-Vivir algun tiempo en la montaña cual ermitaño
35-Que le toque la loteria a mi madre
36-Que mi madre no se estrese tanto que va por la vida amargada
37-Que mi padre no sea tan retrasado
38-Poder reparar el movil
39-Dibujar mejor
40-Dedicarme al arte
41-Sacarme una carrera relacionada con arte
42-Ganar algun premio de diseño
43-GANAR EL CATSKILLS catalunya españa europa
44-Ser recordado por muchisimo tiempo como un ejemplo a seguir
45-No morir de una manera muy tragica ni en un momento inesperado
46-Escribir un libro
47-Crear una empresa que ayude a los nuevos artistas
48-Hacer algun tutorial de mientras
49-Aprender mas de absolutamente todo
50-Que se acabe esto.
Rumb
Opcions
Decisio
Accio
s
m
a
r
t
cosas que faltan
1-dinero
2-tiempo
3-ganas(?)
Rumb
A a B 30 cosas
1-Haver imprès curriculums.
1.1- Haver anat a la copisteria.
1.2- Haver demanat les fotocopies del curriculum.
1.3- Haver pagat i haver rebut les copies.
2-Haver repartit els curriculums a 100 llocs.
2.1- Haver agafat la bici i haver sortit al carrer disposat a repartir curriculums.
2.2- Haver anat tenda per tenda, negoci per negoci, repartint les còpies.
3-Haver fet alguna entrevista interesant.
3.1- Haver rebut una trucada del negoci interesat en els meus serveis.
3.2- Haver acordat una hora i lloc per fer l'entrevista.
3.3- Haver fet una segona entrevista si la primera es tractès d'una prova de filtre, com entrevista final.
4-Haver conseguit treball
4.1- Haver acordat una nòmina decent amb el negoci interesat.
4.2- Haver firmat el contracte de treball.
4.3- Haverme donat d'alta a la seguretat social.
5-Haver treballat
5.1- Haver acudit al treball a l'horari indicat.
5.2- Haver portat a terme les meves tasques com a empleat.
5.3- Probablement, haver fet hores extres seguint les mateixes tasques.
5.4- Haver repetit el procès tant com fos necessari.
5.5- Haver acordat amb el cap/encargat que la feina estaba ben feta.
6-Haver conseguit diners necessaris per al meu objectiu.
6.1- Haver cobrat.
6.2- No haver gastat més dels diners que obtenia.
6.3- Haver sigut suficientment hábil com per no deixar que em robin els meus diners (bancs...etc)
7-Haver organitzat el meu temps.
7.1- Haverme comprat una agenda.
7.2- Haverme fet un horari.
7.3- Haver complert l'horari.
7.4- No haver saltat l'horari establert.
8-Haver comprat el material necessari.
8.1- Haver parlat amb el meu contacte que tatua per preguntarli els preus i la qualitat recomanada.
8.2- Haver contactat amb el proveidor de materials.
8.3- Haver gastat els diners en el material.
9-Haverme iniciat en el tatuatge.
9.1- Tatuar sobre pells artificials i porc, per tal de practicar avans de tatuar a una persona.
9.2- Haver iniciat una campanya per les xarxes socials amb l'objectiu de donar a saber la meva condició de tatuador iniciat a la gent interessada.
9.3- Haver fet els meus primers tatuatges amb éxit.
10-haver practicat durant el temps suficient
10.1- Haver practicat suficient.
10.2- Haver assolit el nivel desitjat.
B
Opcions (camins, Road [facil segur rapid]--offRoad [lent incert dificil]
1-dedicar temps a generar opcions, crear, deixar la decisio apart
2-decidir
brick uses test
-ferlo servir per composar un mur
-obrenous
- Per destrossar cares
-Recolzament per taula coixa
-Recolzament llibres estanteria
-pes per politja
-entrenament amb peso
-gastar bromas PESADAS CHISTAKO
-martell
-canal per a diferents cables
-arma (manifestacions)
-petjapapers
-esglaó
-llançament de pes
-rascador per a gats
-falcador porta
-barret
-calçador
-matalàs-coixi
-planxa per al cabell
CAFE
conectar- associacions d'idees
agrupar- combinar idees per crear noves
fraccionar- agafar elements separats d'idees
estructurar- organitzar idees
abre
conectar- arbre; naturalesa, casa, simbiosi etc
agrupar- ambient natural composat de bosc + urbe
fraccionar-
estructurar- miniciudad arborea
ratpenat
conectar- ales, rata, tristesa
agrupar- nuvols de rates voladores
fraccionar- ales, rateta, ulls, orelles, etc
estructurar, rata amb doble alat, ales con dues rates, ratenat
25 coses per les que no tinc temps
-dormir
-siesta
-pintar acuarela
-repartir curriculums
-patinar
-gimnàs
-llegir
-pasejar
-veure coses per bcn (veure mon)
-wow
-dibujar
-diseñar
-investigar sobre magic
A de roda Accio; llista decisions dificils // motius pels cuals costa decidir // calendari habitual // millora del calendari // llista d'emocions
jueves, 13 de marzo de 2014
Practica02 - c10 - Serigrafia 2 tintes
SERIGRAFIA 2 TINTES
PAS A PAS:
1.- Al escollir el disseny per a la pràctica de dues tintes de serigrafia, aquest es pasa a l'ilustrator, tenint en compte la seva funció futura de fotolit. Es separen les dues taques que seràn les dues tintes, en dos diferents arxius. S'afegeix un guany de superficie a la taca inferior, la que quedarà a sota a l'hora de l'impressió.
2.- S'imprimeix el fotolit, en plàstic transparent i tinta negra. Aquests fotolits serviràn per insolar adecuadament la planxa de serigrafia.
3.- S'aplica emulsió fotosensible a dues planxes serigràfiques, les quals s'insolaran més tard, després del secat, amb la insoladora i els fotolits que previament em imprès. Aquestes planxes, una vegada insolades, estaràn llestes per a portar a terme l'impressió serigràfica.
4.- El pas de diferenciació amb la serigrafia d'una tinta es porta a terme a l'hora de colocar la camiseta i fer el registre, ja que han de quadrar les dues parts del dibuix imprès, les dues tintes en les dues planxes serigràfiques. Aquest pas es porta a terme amb les creus de registre que em inclòs al fotolit, i amb les eines de macroregistre i microregistre del carrusel.
5.- Una vegada s'ha completat el registre de les dues planxes serigràfiques es porta a terme la impressió, utilitzant les tintes especials per serigrafia. Es poden presentar problemes d'espesor de la tinta, el qual es pot arreglar afegint aigua i amb ajuda d'una batedora.
6.- Una vegada impresa la camiseta es pasa pel forn de secat tres cops. L'acabat es millorable aplicant un planxat amb una planxa tèrmica.
PAS A PAS:
1.- Al escollir el disseny per a la pràctica de dues tintes de serigrafia, aquest es pasa a l'ilustrator, tenint en compte la seva funció futura de fotolit. Es separen les dues taques que seràn les dues tintes, en dos diferents arxius. S'afegeix un guany de superficie a la taca inferior, la que quedarà a sota a l'hora de l'impressió.
2.- S'imprimeix el fotolit, en plàstic transparent i tinta negra. Aquests fotolits serviràn per insolar adecuadament la planxa de serigrafia.
3.- S'aplica emulsió fotosensible a dues planxes serigràfiques, les quals s'insolaran més tard, després del secat, amb la insoladora i els fotolits que previament em imprès. Aquestes planxes, una vegada insolades, estaràn llestes per a portar a terme l'impressió serigràfica.
4.- El pas de diferenciació amb la serigrafia d'una tinta es porta a terme a l'hora de colocar la camiseta i fer el registre, ja que han de quadrar les dues parts del dibuix imprès, les dues tintes en les dues planxes serigràfiques. Aquest pas es porta a terme amb les creus de registre que em inclòs al fotolit, i amb les eines de macroregistre i microregistre del carrusel.
5.- Una vegada s'ha completat el registre de les dues planxes serigràfiques es porta a terme la impressió, utilitzant les tintes especials per serigrafia. Es poden presentar problemes d'espesor de la tinta, el qual es pot arreglar afegint aigua i amb ajuda d'una batedora.
6.- Una vegada impresa la camiseta es pasa pel forn de secat tres cops. L'acabat es millorable aplicant un planxat amb una planxa tèrmica.
jueves, 23 de enero de 2014
TRABAJO C10 SOPORTES NO PAPELEROS
SOPORTES NO PAPELEROS
-En grandes rasgos, se podría decir que cualquier superficie y material puede ser un soporte de impresión. Cualquiera que se puede clasificar como que no es papel, entra dentro de el estudio de este trabajo, es decir, soporte no papelero. Estudiaremos los siguientes soportes papeleros; plásticos, metales, tejidos, vidrio, cristal, i soportes compuestos como pueden ser compuestos metalizados o con adhesivos entre otros.
1. PLÁSTICOS
1.1.- Introducción
-Se trata de polímeros obtenidos de manera natural y artificial. La química orgánica ayudó a desarrollar el tratamiento de este tipo de materiales, y hoy en día se pueden llegar a utilizar para prácticamente todo, gracias a la gran variedad de estos polímeros.
-Estos materiales no son porosos como el papel, y por lo tanto no son absorbentes. Esto dificulta en cierto grado la elección de las tintas a utilizar durante la impresión de dicho material.
-En cuanto a la utilización en el campo de las artes gráficas del plástico como soporte, se pueden diferenciar dos principales usos;
·Como soporte de comunicación; cartelería, señalética.. Este tipo de soporte tiene la capacidad de aguantar a condiciones adversas tanto físicas como químicas, por lo cual se utiliza en gran parte en estos campos.
·Como envase y embalaje; las cualidades de barrera de este material hacen que sea ideal para utilizarse como envase, al cual se le añadirá un impreso a la superficie exterior con tal de informar, probablemente, del producto de su interior y sus particularidades.
Ejemplos de polimerización
1.2.- Fabricación
-La fabricación del plástico se hace mediante la polimerización de materias primeras (generalmente petróleo y otros sustancias naturales). Este proceso lleva a cabo la unión de monómeros (compuestos de bajo peso molecular), dando lugar a una molécula más grande llamada polímero. El resultado de esta reacción sometida a calor y presión es una masa plástica viscosa, la cual se hace pasar por unas aberturas (normalmente en forma de lámina) para que al enfriarse esta masa se solidifique y tenga la forma que queremos.
1.3.- Películas plásticas flexibles
-Con una función de protección y barrera, estos elementos imprimibles se usan sobretodo en envases y embalages. Existe una gran variedad de películas plásticas flexibles, pero en general hay que someter a estos polímeros a tratamientos para que sean imprimibles en su total eficiencia posible.
·Celofán: consiste en una celulosa diáfana (de ahí una marca comercial sacó su nombre), tiene procedencia natural y es la primera en usarse como protección para alimentos. Sobretodo se imprime con huecograbado y flexografía, aunque se puede llegar a imprimir sobre celofán con cualquier método de impresión. Esta siendo substituida por otras películas flexibles con mayor capacidad de impresión.
·Poliéster: se cataloga como poliéster todo aquel plástico transparente procedente de ésteres polimerizados. Como con el celofán, y con los tratamientos adecuados, son perfectamente imprimibles sobretodo con huecograbado y flexografía.
·Polietileno PE: Basada en la polimerización del alcohol o etileno. Es una de las películas plásticas flexibles más utilizadas. Es fácil de fabricar, en cualquiera de la extensa lista de métodos de fabricación que hacen de cada resultado uno ligeramente diferente. Es fácil de recuperar y reutilizar. Normalmente se imprimen con huecograbado y flexografía.
·Polipropileno PP: Es el resultado de la polimerización del propileno (muy parecido químicamente al compuesto alcohol, y es el segundo compuesto más utilizado de la industria química). Junto al polietileno (polimerización del alcohol), es una de las películas plásticas flexibles plásticas más utilizadas. Es también fácil de fabricar, tiene buenas propiedades de recuperación/reutilización, es económico y con buenas propiedades de barrera. También se suele imprimir en huecograbado y flexografía.
·Poliamida PA: Denomiación genérica de toda una familia de plásticos que se caracterizan por su origen: las amidas polimerizadas (polimerització de amida; grup acilo + amina [grup acilo; derivado de oxoacido][amina; derivado de amoníaco]. Se imprimen en huecograbado y flexografía. Las principales variedades son poliamida cast, monoorientada, biorientada, i amorfa biorientada.
1.4.- Plásticos rígidos
-Estos plásticos se utilizan como sustitución del vidrio o del cristal, en ventanas, puertas y similares. Sus funciones són la de servir como elemento estructural, como soporte publicitario o como materia prima para realizar envases por termoformado.
·Polietileno y polipropileno: En sus versiones rígidas poseen las mismas características que las anteriormente nombradas en el apartado de películas plásticas flexibles.
·Tereftalato de polietileno PET: plástico termoformable, cuya utilización es básicamente la de servir como envase de líquidos (agua, cualquier producto de limpieza...etc). Sus características de rigidez (absorción de impactos, propiedad de barrera) hacen de este plástico un perfecto envase.
·Cloruro de polivinilo PVC: Se presenta en muchos estados, pero en su versión rígida es utilizado como elemento de construcción, como componente de ventanas climatizadas, o como soporte publicitario. Al estar compuesto por cloro (un tóxico fuerte en la mayoría de substancias que compone) es un compuesto muy criticado y cuestionado.
·Metacrilato: Se utiliza en ventanas y puestos publicitarios. Proviene de la polimerización de acrilatos (ión del ácido acrílico). Puede tener una propiedad de transparencia. Buena resistencia al envejecimiento y buena propiedad e barrera.
·Policarbonato: Se utiliza en ventanas, cristales, en soportes publicitarios...etc. Procede de la polimerización de carbonatos. Soporte sencillo, con buenas propiedades de barrera y transparencia. Es el máximo competidor del PVC. Gran resistencia al envejecimiento.
·Poliestireno: Uso habitual en soportes rígidos publicitarios, banderolas, banners, y envasados (normalmente productos cárnicos). Procede de la polimerización del estireno (benzeno con un substituto etileno en uno de sus vértices). Fácil de trabajar y tiene una excelente resistencia al envejecimiento, y propiedades parecidas al metacrilato y policarbonato.
2. METALES
2.1.- Introducción
-Un metal se caracteriza por ser conductor del calor y de la electricidad a condiciones estándar (temperatura, humedad..) y que en combinación con el oxígeno forma óxidos. Se excluye el mercurio, que aun siendo metálico, es líquido a temperatura estándar.
-Cualquiera de estos metales son fácilmente imprimibles, y esta impresión suele llevarse a cabo en este tipo de materiales para informar (especificaciones del producto), publicitar, señalar...
·Aluminio: Es el metal mas utilizado en la industria del envase metálico. Su maleabilidad, bajo precio, resistencia a muchos agentes químicos, resistencia a la luz, resistencia a la humedad y su resistencia a temperaturas varias hacen de este metal una buena inversión a la hora de utilizarlo para envases. La impresión, en este caso metalgrafía, puede llevarse a cabo mediante offset, la tipografia indirecta o flexografía. Las tintas tienen que ser especiales para este metal.
·Latón: Proviene de la aleación del cobre y el zinc, tiene un color amarillento y se ha usado mucho en la industria del envase metálico. El aluminio y otros materiales metálicos han dejado de lado este material, que cada vez se usa menos. Su impresión es perfectamente viable mediante metalgrafía.
·Hojalata: Aleación de acero (o en su defecto hierro), estañada por ambas caras. Es un material muy utilizado en la industria de conservas, ya que es un producto rígido, impermeable a la humedad y la luz, entre otros agentes. Permite la conservación durante largos períodos de tiempo y no es necesario darle especiales cuidados en su manipulación. Su impresión, con los métodos adecuados, es prácticamente excelente.
3. TEJIDOS
3.1.- Introducción
-El tejido es un producto realizado con trenzas hechas de hilo. Normalmente, estos hilos también son productos de fábrica, de forma lineal, flexible y de una determinada longitud.
-Todos los tejidos son imprimibles en los sistemas de impresión adecuados, como por ejemplo la serigrafía, la impresión digital con chorro de tinta, métodos de transferencia..
-Los tejidos suelen diferenciarse entre tejido natural y sintético.
3.2.- Tejidos naturales
-Estos tejidos son elaborados con materias primas de origen natural (animales y plantas). Se utilizan en gran parte de las aplicaciones textiles actuales. Los materiales mas habituales para fabricarlos son el algodón, lino, esparto, cáñamo, rafia...
-Se imprimen fundamentalmente con serigrafía, el cual deposita una gran capa de tinta y se adapta a irregularidades del tejido. También se usan los métodos transfer, a partir de impresoras digitales.
-Los productos resultantes suelen ser; ropa, vestidos, manteleria, ropa de cama, alfombras...
3.3.- Tejido sintético
-Son los elaborados con tejidos cuya materia prima se obtiene de forma artificial, mediante la elaboración de plásticos y formando el tejido con ellos.
-Se imprimen también con serigrafía, pero también esta habiendo auge de otros sistemas con grandes resultados como la impresión por chorro de tinta mediante plotter o la gigantografía.
-Los resultados son normalmente vestidos, lienzos, lonas.. y cualquier otro uso en el que participe el tejido natural, cuyo caso el sintético sería la substitución.
4. VIDRIO Y CRISTAL
4.1.- Vidrio
-Substancia translucida o transparente, dura pero frágil. Se obtiene fundiendo una mezcla de silicio con sosa, a altas temperaturas pues es líquido, aunque cuando se enfría es duro. Excelente como envase, asociado a marcas y usos de alta calidad.
-Se puede imprimir en varios sistemas, como serigrafía, flexografía, y tampografía.
4.2.- Cristal
-Formado por la cristalización geometrica de substancias cristalinas.
-Utilizados en envase y como componente de muchas estructuras, de edificaciones o similar.
-Se imprimen en serigrafía, flexografía o tampografía. También se puede mencionar a la impresión por grabación láser.
5. SOPORTES COMPUESTOS
5.1.-Introducción
-Son aquellos que se han elaborado con varios soportes simples con el fin de proporcionar un producto con las cualidades de los dos soportes simples. Las combinaciones son variadas, como por ejemplo, mezcla de plástico y metal, unión de plástico con papel, papel con cartón... etc.
-Su uso más común es el de envase alimenticio.
- La unión entre diferentes capas de materiales se lleva a cabo mediante adhesivos o mediante a extrusión de los plásticos que intervienen en el producto.
5.2.- Compuestos metalizados
-A muchos soportes simples se les añade una lámina de aluminio para dotar al producto de protección adicional, sobretodo a la luz. Existen dos tipos de compuestos metalizados:
1.-Metalizado de lamina; se pega con adhesivos al papel o plástico. Flexible y no absorvente por la cara del metal.
2.-Metalizado por alto vacío; llevar al aluminio a temperaturas altas para que ''evapore'', se deposita el aluminio sobre el papel o el plástico en una zona al vacío. Protege menos, pero el coste es mas bajo.
5.3.- Compuestos con adhesivos
-Constan de papeles o plásticos a los que se laminan otros plásticos, utilizando obviamente un adhesivo en lámina. Según la preparación del compuesto, este adhesivo puede pegarse en diversas superficies.
5.4.- Compuesto coextrusionados
-Son plásticos unidos a otros plásticos por el procedimiento de extrusión (proceso en donde se realiza una acción de prensado, moldeado del plástico, que por flujo continuo con presión y empuje).
-Los materiales que se utilizan son básicamente las películas flexibles plásticas que anteriormente he mencionado.
5.5.-Compuestos complejos
-Combinación de al menos tres componentes, por ejemplo, papel, plástico y aluminio. Se emplean en envases y embalaje. Cada componente lleva a cabo un papel en el envase. El aluminio, en este caso, protegería de la luz y el oxígeno, el plástico estaría en contacto con el alimento o material a proteger y envasar, y el papel o cartón llevaria a cabo la parte de la rigidez y estructura.
-----------------
CONTROLES DE CALIDAD DE LAS PROPIEDADES FISICOQUÍMICAS DE LOS SOPORTES NO PAPELEROS
-Las propiedades fisicoquímicas son aquellas derivadas de la propia composición y disposición del soporte. Estas propiedades han de estar calculadas y tenidas en cuenta a la hora de tratar/manipular dicho soporte.
1.-Peso
-Se define como la resultante de todas las acciones gravitatorias sobre un cuerpo con una masa determinada. Es un factor a tener en cuenta, ya que tiene relación directa con las propiedades mecanicas de un cuerpo, y repercute en aspectos como los costes de transporte.
*Control; Se lleva a cabo mediante la balanza de precisión, aconsejablemente con parámetros milimétricos. Las medidas se expresaran en gramos por metro cuadrado.
2.-Espesor o calibre
-Es la medida de grueso de la hoja o lámina de soporte. Normalmente se mide en micras, pero algunos soportes necesitaran de medidas mas grandes como el milímetro o incluso el centímetro. Es importante porque repercute en otras propiedades y en el comportamiento del soporte, sobretodo en el troquel. Según el material representa diferentes asociaciones con propiedades del soporte (metal; peso, flexibilidad // cristal o vidrio; dureza, resistencia..)
*Control: Mediante micrómetro o calibre
3.-Volumen específico
-Relación entre el espesor y el peso del soporte. Se mide en cm3/g. Viene a ser la inversa de la densidad aparente que se representa en g/cm3. Es importante por la relación entre el peso (la compra del material depende de esta variable).
*Control: resultado de la división entre espesor y gramaje.
4.-Lisura
-Ausencia de rugosidad en la superficie del soporte. Depende del material y de los procedimientos aplicados a este. Repercute positivamente en los resultados que se obtendrán a la hora de la impresión. Es una variable que acarrea a otras, por ejemplo el brillo, la fijación de la tinta al soporte...
*Control;
-Subjetivo; táctil o visual.
-Objetivo; Lisometros de flujo de aire o tintas de control de lisura.
-Con una función de protección y barrera, estos elementos imprimibles se usan sobretodo en envases y embalages. Existe una gran variedad de películas plásticas flexibles, pero en general hay que someter a estos polímeros a tratamientos para que sean imprimibles en su total eficiencia posible.
·Celofán: consiste en una celulosa diáfana (de ahí una marca comercial sacó su nombre), tiene procedencia natural y es la primera en usarse como protección para alimentos. Sobretodo se imprime con huecograbado y flexografía, aunque se puede llegar a imprimir sobre celofán con cualquier método de impresión. Esta siendo substituida por otras películas flexibles con mayor capacidad de impresión.
Celofán laminado semitransparente
·Poliéster: se cataloga como poliéster todo aquel plástico transparente procedente de ésteres polimerizados. Como con el celofán, y con los tratamientos adecuados, son perfectamente imprimibles sobretodo con huecograbado y flexografía.
Poliéster laminado
·Polietileno PE: Basada en la polimerización del alcohol o etileno. Es una de las películas plásticas flexibles más utilizadas. Es fácil de fabricar, en cualquiera de la extensa lista de métodos de fabricación que hacen de cada resultado uno ligeramente diferente. Es fácil de recuperar y reutilizar. Normalmente se imprimen con huecograbado y flexografía.
Polietileno laminado de baja densidad
·Polipropileno PP: Es el resultado de la polimerización del propileno (muy parecido químicamente al compuesto alcohol, y es el segundo compuesto más utilizado de la industria química). Junto al polietileno (polimerización del alcohol), es una de las películas plásticas flexibles plásticas más utilizadas. Es también fácil de fabricar, tiene buenas propiedades de recuperación/reutilización, es económico y con buenas propiedades de barrera. También se suele imprimir en huecograbado y flexografía.
Carpetas fabricadas a partir de polipropileno
·Poliamida PA: Denomiación genérica de toda una familia de plásticos que se caracterizan por su origen: las amidas polimerizadas (polimerització de amida; grup acilo + amina [grup acilo; derivado de oxoacido][amina; derivado de amoníaco]. Se imprimen en huecograbado y flexografía. Las principales variedades son poliamida cast, monoorientada, biorientada, i amorfa biorientada.
Láminas de poliamida
1.4.- Plásticos rígidos
-Estos plásticos se utilizan como sustitución del vidrio o del cristal, en ventanas, puertas y similares. Sus funciones són la de servir como elemento estructural, como soporte publicitario o como materia prima para realizar envases por termoformado.
·Polietileno y polipropileno: En sus versiones rígidas poseen las mismas características que las anteriormente nombradas en el apartado de películas plásticas flexibles.
Envases a partir de polietileno rígido
·Tereftalato de polietileno PET: plástico termoformable, cuya utilización es básicamente la de servir como envase de líquidos (agua, cualquier producto de limpieza...etc). Sus características de rigidez (absorción de impactos, propiedad de barrera) hacen de este plástico un perfecto envase.
Envases a partir de tereftalato
·Cloruro de polivinilo PVC: Se presenta en muchos estados, pero en su versión rígida es utilizado como elemento de construcción, como componente de ventanas climatizadas, o como soporte publicitario. Al estar compuesto por cloro (un tóxico fuerte en la mayoría de substancias que compone) es un compuesto muy criticado y cuestionado.
Tubos de PVC
·Metacrilato: Se utiliza en ventanas y puestos publicitarios. Proviene de la polimerización de acrilatos (ión del ácido acrílico). Puede tener una propiedad de transparencia. Buena resistencia al envejecimiento y buena propiedad e barrera.
Metacrilato en diferentes formatos y grosores
·Policarbonato: Se utiliza en ventanas, cristales, en soportes publicitarios...etc. Procede de la polimerización de carbonatos. Soporte sencillo, con buenas propiedades de barrera y transparencia. Es el máximo competidor del PVC. Gran resistencia al envejecimiento.
Composición para estructura a partir de policarbonato
·Poliestireno: Uso habitual en soportes rígidos publicitarios, banderolas, banners, y envasados (normalmente productos cárnicos). Procede de la polimerización del estireno (benzeno con un substituto etileno en uno de sus vértices). Fácil de trabajar y tiene una excelente resistencia al envejecimiento, y propiedades parecidas al metacrilato y policarbonato.
Poliestireno seccionado
2. METALES
2.1.- Introducción
-Un metal se caracteriza por ser conductor del calor y de la electricidad a condiciones estándar (temperatura, humedad..) y que en combinación con el oxígeno forma óxidos. Se excluye el mercurio, que aun siendo metálico, es líquido a temperatura estándar.
-Cualquiera de estos metales son fácilmente imprimibles, y esta impresión suele llevarse a cabo en este tipo de materiales para informar (especificaciones del producto), publicitar, señalar...
·Aluminio: Es el metal mas utilizado en la industria del envase metálico. Su maleabilidad, bajo precio, resistencia a muchos agentes químicos, resistencia a la luz, resistencia a la humedad y su resistencia a temperaturas varias hacen de este metal una buena inversión a la hora de utilizarlo para envases. La impresión, en este caso metalgrafía, puede llevarse a cabo mediante offset, la tipografia indirecta o flexografía. Las tintas tienen que ser especiales para este metal.
Aluminio laminado
·Latón: Proviene de la aleación del cobre y el zinc, tiene un color amarillento y se ha usado mucho en la industria del envase metálico. El aluminio y otros materiales metálicos han dejado de lado este material, que cada vez se usa menos. Su impresión es perfectamente viable mediante metalgrafía.
Tubos de latón
·Hojalata: Aleación de acero (o en su defecto hierro), estañada por ambas caras. Es un material muy utilizado en la industria de conservas, ya que es un producto rígido, impermeable a la humedad y la luz, entre otros agentes. Permite la conservación durante largos períodos de tiempo y no es necesario darle especiales cuidados en su manipulación. Su impresión, con los métodos adecuados, es prácticamente excelente.
Latas de hojalata
3. TEJIDOS
3.1.- Introducción
-El tejido es un producto realizado con trenzas hechas de hilo. Normalmente, estos hilos también son productos de fábrica, de forma lineal, flexible y de una determinada longitud.
-Todos los tejidos son imprimibles en los sistemas de impresión adecuados, como por ejemplo la serigrafía, la impresión digital con chorro de tinta, métodos de transferencia..
-Los tejidos suelen diferenciarse entre tejido natural y sintético.
3.2.- Tejidos naturales
-Estos tejidos son elaborados con materias primas de origen natural (animales y plantas). Se utilizan en gran parte de las aplicaciones textiles actuales. Los materiales mas habituales para fabricarlos son el algodón, lino, esparto, cáñamo, rafia...
-Se imprimen fundamentalmente con serigrafía, el cual deposita una gran capa de tinta y se adapta a irregularidades del tejido. También se usan los métodos transfer, a partir de impresoras digitales.
-Los productos resultantes suelen ser; ropa, vestidos, manteleria, ropa de cama, alfombras...
Calzado hecho de tejidos naturales
3.3.- Tejido sintético
-Son los elaborados con tejidos cuya materia prima se obtiene de forma artificial, mediante la elaboración de plásticos y formando el tejido con ellos.
-Se imprimen también con serigrafía, pero también esta habiendo auge de otros sistemas con grandes resultados como la impresión por chorro de tinta mediante plotter o la gigantografía.
-Los resultados son normalmente vestidos, lienzos, lonas.. y cualquier otro uso en el que participe el tejido natural, cuyo caso el sintético sería la substitución.
Tejido sintético impreso
4. VIDRIO Y CRISTAL
4.1.- Vidrio
-Substancia translucida o transparente, dura pero frágil. Se obtiene fundiendo una mezcla de silicio con sosa, a altas temperaturas pues es líquido, aunque cuando se enfría es duro. Excelente como envase, asociado a marcas y usos de alta calidad.
-Se puede imprimir en varios sistemas, como serigrafía, flexografía, y tampografía.
Vidrio impreso con serigrafia en un balcón
4.2.- Cristal
-Formado por la cristalización geometrica de substancias cristalinas.
-Utilizados en envase y como componente de muchas estructuras, de edificaciones o similar.
-Se imprimen en serigrafía, flexografía o tampografía. También se puede mencionar a la impresión por grabación láser.
Cristal impreso con serigrafia
5. SOPORTES COMPUESTOS
5.1.-Introducción
-Son aquellos que se han elaborado con varios soportes simples con el fin de proporcionar un producto con las cualidades de los dos soportes simples. Las combinaciones son variadas, como por ejemplo, mezcla de plástico y metal, unión de plástico con papel, papel con cartón... etc.
-Su uso más común es el de envase alimenticio.
- La unión entre diferentes capas de materiales se lleva a cabo mediante adhesivos o mediante a extrusión de los plásticos que intervienen en el producto.
5.2.- Compuestos metalizados
-A muchos soportes simples se les añade una lámina de aluminio para dotar al producto de protección adicional, sobretodo a la luz. Existen dos tipos de compuestos metalizados:
1.-Metalizado de lamina; se pega con adhesivos al papel o plástico. Flexible y no absorvente por la cara del metal.
2.-Metalizado por alto vacío; llevar al aluminio a temperaturas altas para que ''evapore'', se deposita el aluminio sobre el papel o el plástico en una zona al vacío. Protege menos, pero el coste es mas bajo.
Compuesto metalizado en rollo e impreso
5.3.- Compuestos con adhesivos
-Constan de papeles o plásticos a los que se laminan otros plásticos, utilizando obviamente un adhesivo en lámina. Según la preparación del compuesto, este adhesivo puede pegarse en diversas superficies.
Pegatinas individuales
5.4.- Compuesto coextrusionados
-Son plásticos unidos a otros plásticos por el procedimiento de extrusión (proceso en donde se realiza una acción de prensado, moldeado del plástico, que por flujo continuo con presión y empuje).
-Los materiales que se utilizan son básicamente las películas flexibles plásticas que anteriormente he mencionado.
Tubos de compuesto coextrusionado
5.5.-Compuestos complejos
-Combinación de al menos tres componentes, por ejemplo, papel, plástico y aluminio. Se emplean en envases y embalaje. Cada componente lleva a cabo un papel en el envase. El aluminio, en este caso, protegería de la luz y el oxígeno, el plástico estaría en contacto con el alimento o material a proteger y envasar, y el papel o cartón llevaria a cabo la parte de la rigidez y estructura.
Envase de patatas a partir de un compuesto complejo
-----------------
CONTROLES DE CALIDAD DE LAS PROPIEDADES FISICOQUÍMICAS DE LOS SOPORTES NO PAPELEROS
-Las propiedades fisicoquímicas son aquellas derivadas de la propia composición y disposición del soporte. Estas propiedades han de estar calculadas y tenidas en cuenta a la hora de tratar/manipular dicho soporte.
1.-Peso
-Se define como la resultante de todas las acciones gravitatorias sobre un cuerpo con una masa determinada. Es un factor a tener en cuenta, ya que tiene relación directa con las propiedades mecanicas de un cuerpo, y repercute en aspectos como los costes de transporte.
*Control; Se lleva a cabo mediante la balanza de precisión, aconsejablemente con parámetros milimétricos. Las medidas se expresaran en gramos por metro cuadrado.
Vector de la fuerza peso ejercida en un objeto
2.-Espesor o calibre
-Es la medida de grueso de la hoja o lámina de soporte. Normalmente se mide en micras, pero algunos soportes necesitaran de medidas mas grandes como el milímetro o incluso el centímetro. Es importante porque repercute en otras propiedades y en el comportamiento del soporte, sobretodo en el troquel. Según el material representa diferentes asociaciones con propiedades del soporte (metal; peso, flexibilidad // cristal o vidrio; dureza, resistencia..)
*Control: Mediante micrómetro o calibre
Calibre
3.-Volumen específico
-Relación entre el espesor y el peso del soporte. Se mide en cm3/g. Viene a ser la inversa de la densidad aparente que se representa en g/cm3. Es importante por la relación entre el peso (la compra del material depende de esta variable).
*Control: resultado de la división entre espesor y gramaje.
4.-Lisura
-Ausencia de rugosidad en la superficie del soporte. Depende del material y de los procedimientos aplicados a este. Repercute positivamente en los resultados que se obtendrán a la hora de la impresión. Es una variable que acarrea a otras, por ejemplo el brillo, la fijación de la tinta al soporte...
*Control;
-Subjetivo; táctil o visual.
-Objetivo; Lisometros de flujo de aire o tintas de control de lisura.
Ejemplos de lisura y rugosidad en una pared
jueves, 12 de diciembre de 2013
c4a03_gonzalezc_jose
ETAPA INDUSTRIAL
1.- AUTOR:
-L'aparició de la premsa fa del autor per fi un treball estable al qual dedicar-se, ja que al massificar-se la producció editorial els fabricants perden l'atribut de la fama que en anteriors etapes els caracteritzava, i els autors guanyen notorietat i prestigi. Els autors, però, segueixen compaginant els seus treballs amb periodisme i altres camps propers. Els personatges com els editors i els fabricants s'especialitzen molt més en els camps als quals pertanyen.
2.- PRODUCTE:
-Els nous formats de publicacions alteren el producte editorial general; es poden trobar folletins, fascicles, publicacions periòdiques, a més del clàssic llibre, el qual costa molt menys. Aquests canvies es deuen a la premsa i els avanços tecnologics (màquina de vapor). Apareix la litografia fent que les ilustracions dels productes editorials siguin d'una qualitat major.
-El cost de fabricació baixa ja que la producció en cadena de tots els materials necessaris per a crear un producte editorial fa que es massifiquin i baixin de preu.
3.-MERCAT
-L'alfabetització de la societat segueix creixent, les persones de classe baixa es culturitzen una mica a través de la lectura lúdica i recreativa. Les dones de classe alta s'endinsen a la lectura pel seu temps lliure, i es creen noveles pensant en aquest mercat. El sistema científic creix molt, i tindrà també molts lectors.
4.-FEEDBACK
-El feedback economic per a l'autor creix, es pot arribar a dir que la professió de escriptor és factible.
-La resposta de la societat davant l'autor es porta a terme mitjançant la popularització de les seves obres per el boca-a-boca. La societat és més lectora i es recomanen llibres, que abans o després proporcionaràn al autor notorietat i fama.
1.- AUTOR:
-L'aparició de la premsa fa del autor per fi un treball estable al qual dedicar-se, ja que al massificar-se la producció editorial els fabricants perden l'atribut de la fama que en anteriors etapes els caracteritzava, i els autors guanyen notorietat i prestigi. Els autors, però, segueixen compaginant els seus treballs amb periodisme i altres camps propers. Els personatges com els editors i els fabricants s'especialitzen molt més en els camps als quals pertanyen.
2.- PRODUCTE:
-Els nous formats de publicacions alteren el producte editorial general; es poden trobar folletins, fascicles, publicacions periòdiques, a més del clàssic llibre, el qual costa molt menys. Aquests canvies es deuen a la premsa i els avanços tecnologics (màquina de vapor). Apareix la litografia fent que les ilustracions dels productes editorials siguin d'una qualitat major.
-El cost de fabricació baixa ja que la producció en cadena de tots els materials necessaris per a crear un producte editorial fa que es massifiquin i baixin de preu.
3.-MERCAT
-L'alfabetització de la societat segueix creixent, les persones de classe baixa es culturitzen una mica a través de la lectura lúdica i recreativa. Les dones de classe alta s'endinsen a la lectura pel seu temps lliure, i es creen noveles pensant en aquest mercat. El sistema científic creix molt, i tindrà també molts lectors.
4.-FEEDBACK
-El feedback economic per a l'autor creix, es pot arribar a dir que la professió de escriptor és factible.
-La resposta de la societat davant l'autor es porta a terme mitjançant la popularització de les seves obres per el boca-a-boca. La societat és més lectora i es recomanen llibres, que abans o després proporcionaràn al autor notorietat i fama.
c4a02_gonzalezc_jose
Tipus d'escriptura
·Existeixen dos tipus d'escriptura segons les grafies i el seu significat:
-Escriptura logografica: Es tracta d'un tipus d'escriptura en que una grafia vol representar una paraula o un morfema en la seva plenitud.
1.-Escriptura iconografica; Es aquella escriptura en la que la grafia representa el objecte en questió que vol comunicar. Un exemple clar són els jeroglífics, que si volien representar una ploma, la dibuixaven i era pràcticament factible entendre el resultat. El problema es que la subjectivitat i la complicació d'aquesta escriptura la fa molt difícil.
2.- Escriptura ideografica; Es l'escriptura que mitjançant una grafia comunica la idea necessària per a la comunicació. Per exemple, si es vol expressar l'idea de l'amor, es dibuixa una grafia d'un cor, el qual, per als que coneixen la relació cor-amor-sentiments amorosos, serà fàcil d'entendre. El problema es novament la subjectivitat del codi.
-Escriptura fonogràfica; La grafia en qüestió representa un fonema, i mitjançant l'agrupació d'aquests es poden crear grups per a formar paraules. El previ conveni per a la relació paraula-fonema és necessària, però una vegada aquí el sistema resulta molt més eficaç.
ETAPA MANUSCRITA
1.- AUTOR:
-L'autor no té grans reconoixements en aquesta época. Sol ser anònim, o per que es desconeix l'origen real de la obra en qüestió o per que simplement no es va firmar/no es reconeix a l'autor. Moltes d'aquestes obres es conserven per parts i no figuren els autors.
-Els autors que estàn identificats no gaudien de la subvenció de ningú, i per tal de reproduir l'obra havien de guanyar diners i fabricarla a mà ells mateixos o buscar un mecenes, algú que li subvencionès l'obra i els gastos que aquesta comporta.
-El reconeixement es demostrava més a l'orador que llegia l'obra en públic que no al propi autor d'aquesta.
2.-PRODUCTE:
-Els temes de les obres a l'etapa manuscrita són molt variades, pràcticament es van realitzar obres de tots els temes dels quals es podria fer avui dia un producte editorial.
-El suport era difícil de conseguir, i es tractava de pergamí al principi de l'etapa. Més tard es confecciona el Codex, el que avui dia coneixem com un simple llibre.
3.- RECEPTOR:
-Els costos de producció d'un codex eren molt alts, ja que tant el paper com la tinta i els altres materials per a la confecció del codex eren molt inusuals. Els escribes no sols s'ocupaven de la seva confecció si no de fer-se amb aquests elements necessaris. Això comporta un difícil accès als pocs llibres que es creaven, cosa que feia el mercat molt reduit.
-La societat baixa no consumia ningún tipus de producció editorial, només els eclesiàstics i la clase alta podia arribar a saber llegir i escriure.
4.-FEEDBACK
-El feedback economic era quasibé nul. L'autor no esperava guanyar-se la vida confeccionant llibres.
-El feedback d'influència social era bastant notori, sobretot en publicacions relacionades amb religió.
-El feedback relacionat amb la fama del autor també és notori, pero creix sobretot en les époques posteriors al reconéixer el valor de les obres. L'autor no solia gaudir de la fama que li podia otorgar una producció editorial feta per ell.
-El feedback personal, és a dir l'interés per el coneixement i la difusió era el concepte clau del feedback d'aquesta etapa.
ETAPA MECÁNICA
1.- AUTOR:
-El canvi estrella d'aquesta etapa es la implantació de la impremta, la qual canviarà tant el sistema d'impressió, com l'ofici en sí de tots els participants en la fabricació de una producció editorial, com la velocitat de la producció i els formats que aquesta comporta. Serà més fàcil per a l'autor produir i distribuir l'obra, a més de la creixent alfabetització de la societat, que farà que els productes editorials continuin en creixement.
2.-PRODUCTE:
-El codex esmentat en la etapa manuscrita ha evolucionat a un llibre més comode, d'un espai i costos reduits. Els codex de la época s'adapten a les llengues ''modernes'' i no es queden únicament al llatí. També es procura una extensió de la lectura més gran a partir dels temes estándard.
3.-RECEPTOR
-La societat està més preparada per els productes editorials en quant lectura i creació, és llavors quan aquests productes tenen més éxit. Les grans entitats com l'esglèsia aprofiten que la societat es troba en aquest punt per a difondre el seu missatge.
4.- FEEDBACK
-És més ampli que a l'etapa anterior, ja es considera un ofici ser autor, editor, o fabricant dels productes editorials que es consumeixen.
·Existeixen dos tipus d'escriptura segons les grafies i el seu significat:
-Escriptura logografica: Es tracta d'un tipus d'escriptura en que una grafia vol representar una paraula o un morfema en la seva plenitud.
1.-Escriptura iconografica; Es aquella escriptura en la que la grafia representa el objecte en questió que vol comunicar. Un exemple clar són els jeroglífics, que si volien representar una ploma, la dibuixaven i era pràcticament factible entendre el resultat. El problema es que la subjectivitat i la complicació d'aquesta escriptura la fa molt difícil.
2.- Escriptura ideografica; Es l'escriptura que mitjançant una grafia comunica la idea necessària per a la comunicació. Per exemple, si es vol expressar l'idea de l'amor, es dibuixa una grafia d'un cor, el qual, per als que coneixen la relació cor-amor-sentiments amorosos, serà fàcil d'entendre. El problema es novament la subjectivitat del codi.
-Escriptura fonogràfica; La grafia en qüestió representa un fonema, i mitjançant l'agrupació d'aquests es poden crear grups per a formar paraules. El previ conveni per a la relació paraula-fonema és necessària, però una vegada aquí el sistema resulta molt més eficaç.
ETAPA MANUSCRITA
1.- AUTOR:
-L'autor no té grans reconoixements en aquesta época. Sol ser anònim, o per que es desconeix l'origen real de la obra en qüestió o per que simplement no es va firmar/no es reconeix a l'autor. Moltes d'aquestes obres es conserven per parts i no figuren els autors.
-Els autors que estàn identificats no gaudien de la subvenció de ningú, i per tal de reproduir l'obra havien de guanyar diners i fabricarla a mà ells mateixos o buscar un mecenes, algú que li subvencionès l'obra i els gastos que aquesta comporta.
-El reconeixement es demostrava més a l'orador que llegia l'obra en públic que no al propi autor d'aquesta.
2.-PRODUCTE:
-Els temes de les obres a l'etapa manuscrita són molt variades, pràcticament es van realitzar obres de tots els temes dels quals es podria fer avui dia un producte editorial.
-El suport era difícil de conseguir, i es tractava de pergamí al principi de l'etapa. Més tard es confecciona el Codex, el que avui dia coneixem com un simple llibre.
3.- RECEPTOR:
-Els costos de producció d'un codex eren molt alts, ja que tant el paper com la tinta i els altres materials per a la confecció del codex eren molt inusuals. Els escribes no sols s'ocupaven de la seva confecció si no de fer-se amb aquests elements necessaris. Això comporta un difícil accès als pocs llibres que es creaven, cosa que feia el mercat molt reduit.
-La societat baixa no consumia ningún tipus de producció editorial, només els eclesiàstics i la clase alta podia arribar a saber llegir i escriure.
4.-FEEDBACK
-El feedback economic era quasibé nul. L'autor no esperava guanyar-se la vida confeccionant llibres.
-El feedback d'influència social era bastant notori, sobretot en publicacions relacionades amb religió.
-El feedback relacionat amb la fama del autor també és notori, pero creix sobretot en les époques posteriors al reconéixer el valor de les obres. L'autor no solia gaudir de la fama que li podia otorgar una producció editorial feta per ell.
-El feedback personal, és a dir l'interés per el coneixement i la difusió era el concepte clau del feedback d'aquesta etapa.
ETAPA MECÁNICA
1.- AUTOR:
-El canvi estrella d'aquesta etapa es la implantació de la impremta, la qual canviarà tant el sistema d'impressió, com l'ofici en sí de tots els participants en la fabricació de una producció editorial, com la velocitat de la producció i els formats que aquesta comporta. Serà més fàcil per a l'autor produir i distribuir l'obra, a més de la creixent alfabetització de la societat, que farà que els productes editorials continuin en creixement.
2.-PRODUCTE:
-El codex esmentat en la etapa manuscrita ha evolucionat a un llibre més comode, d'un espai i costos reduits. Els codex de la época s'adapten a les llengues ''modernes'' i no es queden únicament al llatí. També es procura una extensió de la lectura més gran a partir dels temes estándard.
3.-RECEPTOR
-La societat està més preparada per els productes editorials en quant lectura i creació, és llavors quan aquests productes tenen més éxit. Les grans entitats com l'esglèsia aprofiten que la societat es troba en aquest punt per a difondre el seu missatge.
4.- FEEDBACK
-És més ampli que a l'etapa anterior, ja es considera un ofici ser autor, editor, o fabricant dels productes editorials que es consumeixen.
c4a01_gonzalezc_jose
Apunts- Primera part.
-El primer representa la cronologia bàsica dels fets importants (i fets ubicatius) en relació a la producció editorial.
-El segon esquema representa el procés de la producció editorial en sí. Aquest esquema serveix per qualsevol procés a qualsevol etapa (obviament, les dades a introduir específiques són diferents, pero el motlle és el mateix).
*Apunts referents a les etapes en castellà*
-El segon esquema representa el procés de la producció editorial en sí. Aquest esquema serveix per qualsevol procés a qualsevol etapa (obviament, les dades a introduir específiques són diferents, pero el motlle és el mateix).
*Apunts referents a les etapes en castellà*
HISTORIA DE LA EDICIÓN
Edición; preparación de cualquier producto informativo en un soporte en concreto, con el objetivo de superar las barreras de espacio y tiempo. Partiendo de esa definición, tenemos el siguiente resumen cronológico general y básico de la historia.
Época prehistórica
-Comprende desde la prehistoria hasta la invención de la escritura en sí.
Época manuscrita
-Esta etapa constituye la época de evolución del saber humano, de la expansión del conocimiento y de toda la creciente aportación de unos pocos al mundo mediante el proceso de fabricación de un producto informativo, gráfico, lúdico o didáctico. Comprende todo tipo de escrituras manuales, hasta la invención de la imprenta y lo que ello conlleva.
Época mecánica
-La influyente corriente de la imprenta llevó a la historia de la evolución un paso adelante, mecanizando el proceso. Esta época comprende desde la invención de la imprenta hasta, aproximadamente, la invención de la máquina de vapor, cosa que acelerará cualquier proceso de fabricación y/o impresión.
Época industrial
-El inicio de las fabricas era inminente o estaba ya en proceso de expansión, y ese hecho cambia por completo la forma de ver cualquier producción, ya que la automatización podría mejorar muchas cosas en dicha fabricación. En este caso, la edición, las imprentas son cada vez mas ágiles y eficaces. Comprende desde el final de la época mecánica hasta la revolución industrial.
Época tecnológica
-El proceso editorial ha sufrido un auge enorme y cada vez tiene más variaciones y especialidades. Se implantan los ordenadores (al principio en áreas del gobierno y algunas especialidades, para más tarde evolucionar al Personal Computer). La edición sufre un proceso de digitalización. Se inicia en la aparición de la fotografía, otro evento junto a la aparición del cine muy importante en nuestro campo.
Época digital
-El proceso de digitalización está completada y se gozan de procesos totalmente digitales para impresiones y trabajos editoriales. comprende desde el PC hasta el día de hoy.
miércoles, 11 de diciembre de 2013
c04- HISTORIA DE LA EDICIÓN
HISTORIA DE LA EDICIÓN
Edición; preparación de cualquier producto informativo en un soporte en concreto, con el objetivo de superar las barreras de espacio y tiempo. Partiendo de esa definición, tenemos el siguiente resumen cronológico general y básico de la historia.
Época prehistórica
-Comprende desde la prehistoria hasta la invención de la escritura en sí.
Época manuscrita
-Esta etapa constituye la época de evolución del saber humano, de la expansión del conocimiento y de toda la creciente aportación de unos pocos al mundo mediante el proceso de fabricación de un producto informativo, gráfico, lúdico o didáctico. Comprende todo tipo de escrituras manuales, hasta la invención de la imprenta y lo que ello conlleva.
Época mecánica
-La influyente corriente de la imprenta llevó a la historia de la evolución un paso adelante, mecanizando el proceso. Esta época comprende desde la invención de la imprenta hasta, aproximadamente, la invención de la máquina de vapor, cosa que acelerará cualquier proceso de fabricación y/o impresión.
Época industrial
-El inicio de las fabricas era inminente o estaba ya en proceso de expansión, y ese hecho cambia por completo la forma de ver cualquier producción, ya que la automatización podría mejorar muchas cosas en dicha fabricación. En este caso, la edición, las imprentas son cada vez mas ágiles y eficaces. Comprende desde el final de la época mecánica hasta la revolución industrial.
Época tecnológica
-El proceso editorial ha sufrido un auge enorme y cada vez tiene más variaciones y especialidades. Se implantan los ordenadores (al principio en áreas del gobierno y algunas especialidades, para más tarde evolucionar al Personal Computer). La edición sufre un proceso de digitalización. Se inicia en la aparición de la fotografía, otro evento junto a la aparición del cine muy importante en nuestro campo.
Época digital
-El proceso de digitalización está completada y se gozan de procesos totalmente digitales para impresiones y trabajos editoriales. comprende desde el PC hasta el día de hoy.
martes, 10 de diciembre de 2013
C10 - TIPUS DE PAPERS (faltan actualizaciones)
PAPERS ESTUCATS
Estucat d'alta brillantor
-Gramatge variat:
->Baix
gramatge (75 a 100 g/m)^2 (per a ertiquetes)
-> Alt gramatge
(250 a 400 g/m)^2 (embalatge d'alta qualitat)
- Nº cares d’estucat: 1 cara (majoritariament)
- Colors : Gran varietat de colors
Estucat art o triple capa
-Gramatge; de 115 a 250 g/m
-Ús; Llibres d’alta qualitat
-Treballs publicitaris ( quota + elevada )
-Nº de cares d’estucat; una cara o dues cares
-Triple capa: una capa estucat en màquina i dues fora de màquina
-Acabat Brillant (Major quota de mercat)
-Semimate o mate
Estucat modern o industrial
-Gramatge; de 80 a 350 g/m2 (dues cares) / de70 a 150 g/m2 (una cara)
-Ús; revistes, llibre, fascicles,
fulletins publicitaris, etiquetes
-Paper per a
rotativa heat-set offset.
-Paper brillant Rotativa de rotogravat.
-Acabat Brillant (estucat una o dues cares.
-Semimate i Mate (estucat a dues
cares).
-Generalment blancs.
Estucat lleuger
- Gramatge; 80 a 150 g/m 2
- Ús; Llibres d’ensenyament, fulletins i llibrets d’instruccions
- Una única capa d’estucat en màquina (gate-roll/bill-blade)
- Estucat; a una cara o dues cares
- Acabat Brillant, semimate i mate
- Composició; 100% pasta química o mescla de pasta mecànica i química en diferents proporcions.
Estucat volum o mate edició
- Gramatge; de 80 a 150 g/m 2
- Ús; Llibres de text i revistes tècniques
- Estucats fora de màquina
- Elevat volum específic i opacitat
- Estucat a una cara o dues cares.
- Bona estabilitat dimensional.
- Acabat no
pasen per calandra (no recomanables per quadricromia cmyk)
-Composició; Poden ser 100% pasta química
Estucat de baix gramatge (LWC)
- Gramatge: al voltant de 50 g/m 2
- Ús; Revistes, mailings i fulletins publicitaris.
- Estucats en màquina.
- Gran llisor i elasticitat.
- Estucat a una cara o dues cares.
- Es presenta en bobines
- Composició; Mescla de pasta química i pasta mecànica entre un 50 i un 60%.
Estucat de pasta mecànica
- Gramatge; entre un 60 i 90 g/m 2
- Ús; revistes, mailings i fulletins publicitaris
- Estucats en màquina
- Blancor molt alta i opacitat elevada (95% ISO)
- Estucat a una cara o a dues cares.
- Composició; 100% pasta termomecànica
Papers cold-set
- Gramatge; aproximadament 50 g/m 2
-Ús; Revistes, mailings i fulletins publicitaris
- Estucats en màquina
- Competència dels LWC, típics de rotatives de rotogravat
- Estucat a una cara o a dues cares.
- Composició Mescla: de pasta química, mecànica i fibres secundàries.
- Es presenta en bobines.
Autocopiatius
- Gramatge; de 50 a 170 g/m2
- Ús; Albarans, factures, talonaris.
- Estucat mitjançant inducció.
- Estucats a una cara o a dues cares.
- Formació : Format per 3 fulls diferents.
- CB aplicació per la cara tela de microcàpsules flexibles molt sensibles a la pressió.
- CF aplicació a la cara feltre d’una capa de caolins que actuen de receptors del colorant de les microcàpsules.
- CFB s’aplica al suport els dos tractaments anteriors, per la cara feltre el tractament del full receptor i per la cara tela el tractament del full transmissor.
- Composició 100% pasta química.
- Embalatge bobina (albarans i factures) i fulls (talonaris).
Paper offset pigmentat
- Gramatge: aproximadament 90 g/m2
- Ús; Revistes, mailings, fulletins publicitaris.
- Estucat a dues cares.
- Un estucat en màquina i un fora de màquina.
- Composició Acostumen a ser 100% pasta química.
- Embalatge Bobines o fulls.
- Capa d’estucat 15 g/m2
Paper carbó
- Gramatge; de 10 a 20 g/m2
- Paper de màquina d’escriure, paper per calco manual amb llapis o bolígraf.
- Estucat a una cara (amb negre de fum per exemple).
- La transferència del pigment es realitza per pressió.
- Composició Pasta de cel·lulosa i pot contenir pasta de draps però estan molt refinades.
Paper luminescent
- Capa d’estucat formada per pigments luminescents. Aquests pigments en contacte amb la llum UV els transformen en llum visible.
- Poden ser:
*fluorescents; la lluminositat del paper acaba quan la radiació que els excita finalitza .
*fosforescents; continuen emetent llum durant un temps després de finalitzar la radiació que els excita.
PAPERS OFFSET
-Estan compostos 100% d’ una pasta química o mescla de pasta química i pasta mecànica o a partir de paper reciclat. Tenen un gramatge de 50 a 250 g/m2, poden ser blancs o de colors i es poden gofrar.
Hi ha de tipus:
* Offset natural : Subministrats en bobines, plecs o fulls.
* Offset volum: Un paper amb volum específic, més gran d’1,65, amb un menor contingut de càrregues
* Paper fotocòpies: És lleugerament més sec per evitar problemes d’abarquillament. Té un gramatge de 80 g/m2 , s’embalatgen per A-4 i A-3.
* Paper per impressió digital: És lleugerament més sec com el paper fotocòpies, té una baixa conductivitat superficial, un gramatge de 80 a 200 g/m2, s’ embalatgen per bobines o fulls.
* Formulari: El seu contingut es en càrregues inferior als offset natural, per augmentar la rigidesa. Té un gramatge de 50 a 100 g/m2 , s’ embalatgen per bobines.
* Paper per quadern: Té un encolat Cobb i un gramatge de menys 20 g/m2, per evitar corriment de tinta (barbes)
PAPERS PREMSA
-El seu gramatge es de 40 a 60 g/m²
-L'ús es per a premsa diària, revistes.
-Són papers amb una alta absorció.
-Esgrogueeixen en contacte amb la llum.
-La seva presentació es en bobines.
-Es no estucat.
-La varietat SC s’utilitza per imprimir en rotogravat.
-La varietat SC s’utilitza per imprimir en rotogravat.
PAPERS D'EMBALATGE
-El paper d'embalatge normalment tenen dues capes les dues crues però una crua i l’altra blanquejada en la part superior.
-L'ús: la cara i el revers del cartró ondulat.
Tipus:
-Paper Kraft; Paper molt resistent i apte per l’embalatge. Fabricat a partir de pastes Kraft
Varietats:
Kraft liner: Fabricat a partir de fibra llarga de pastes d’importació
Kraft primera: Fabricat a partir de fibres curtes de pastes d’importació i nacionals
Kraft segona: Fabricat a partir de pastes nacionals
Kraft tercera: Fabricat a partir de retalls i pasta nacional
Kraft tercera: Fabricat a partir de retalls i pasta nacional
-Test Liner; Està format per una barreja de fibra verge amb fibres secundàries, per tant presenta característiques inferiors al Kraft.
-Biclases; Són papers amb un 100% de fibres secundàries i té com a ús principal la fabricació de la cara i el revers de les planxes de cartró ondulat
-Paper pergamí vegetal o paper vegetal; Impermeable a greixos, olis i la humitat deguda al tractament amb àcid sulfúric
És bastant transparent, però es pot fer opac afegint TiO²
Gramatge 40 a 300 g/m²
Ús Com a envoltori d’aliments humits o amb greixos, carn salada, peixos, formatges, mantegues...
És bastant transparent, però es pot fer opac afegint TiO²
Gramatge 40 a 300 g/m²
Ús Com a envoltori d’aliments humits o amb greixos, carn salada, peixos, formatges, mantegues...
-Paper melaminat; Paper que manté una gran resistència encara, després de posar-lo en contacte amb aigua. La resistència s’obté mitjançant una resina (melamina) que forma enllaços amb les fibres que fa que la seva resistència a l’aigua sigui elevada.
Ús Com a envoltori de peix, carn... com paper moltes vegades es el revestiment dels mobles.
-Paper parafinat; Mitjançant la parafina o d’altres ceres se’l fa impermeable a l’aigua i no tant al vapor d’aigua.
Ús Confecció de vasos de paper i embalatges de productes alimentaris.
Ús Confecció de vasos de paper i embalatges de productes alimentaris.
-Paper per a bosses; Han de tenir una gran resistència a l'estripament per tant s'utilitza paper Kraft en la producció d'aquest paper.
-Paper Metal.litzat; Paper amb recobriment metàl.lic. (metal.litzar al buit)
Són impermeables als greixos i al vapor d'aigua.
S'utilitza como a envoltori per a productes alimentaris i també per decoració.
-Paper de palla; Es un tipus de paper fabricat amb palla al 100% amb una superfície molt rugosa, dura i rígida amb uns valors de resistència molt baixos, a més d'un color groguenc.
S'utilitza com envoltori de productes alimentaris (carn, verdures...)
-Paper de "estraza"; Esta fabicat amb pasta mecànica, pasta semiquímica, fibres secundàries...i s'utilitzen fibres llarges per donar-li resistència.
S'utilitza com a envoltori al mostrador i per a bosses, com per exemple les del pa.
-Paper cel.lulosa; Esta compost per pastes al bisulfit crues o blanquejades, pasta mecànica o també de fibres secundàries.
S'utilitza com a envoltori, per a bosses i també per a sobres i aquest paper pot ser verjurat, satinat o calandrat.
-Paper vidre o glassejat; Es un tipus de paper molt satinat i glassejat, transparent pero pot ser de color o blanc.
-Paper tisú; Aquest paper s'elabora a partir de pasta mecànica, química o també de fibres secundàries.
S'utilitza bàsicament com a protecció de determinats productes elèctrics, eines, parts metàl.liques molt polides o per envasos de vidre.
-Paper Metal.litzat; Paper amb recobriment metàl.lic. (metal.litzar al buit)
Són impermeables als greixos i al vapor d'aigua.
S'utilitza como a envoltori per a productes alimentaris i també per decoració.
-Paper de palla; Es un tipus de paper fabricat amb palla al 100% amb una superfície molt rugosa, dura i rígida amb uns valors de resistència molt baixos, a més d'un color groguenc.
S'utilitza com envoltori de productes alimentaris (carn, verdures...)
-Paper de "estraza"; Esta fabicat amb pasta mecànica, pasta semiquímica, fibres secundàries...i s'utilitzen fibres llarges per donar-li resistència.
S'utilitza com a envoltori al mostrador i per a bosses, com per exemple les del pa.
-Paper cel.lulosa; Esta compost per pastes al bisulfit crues o blanquejades, pasta mecànica o també de fibres secundàries.
S'utilitza com a envoltori, per a bosses i també per a sobres i aquest paper pot ser verjurat, satinat o calandrat.
-Paper vidre o glassejat; Es un tipus de paper molt satinat i glassejat, transparent pero pot ser de color o blanc.
-Paper tisú; Aquest paper s'elabora a partir de pasta mecànica, química o també de fibres secundàries.
S'utilitza bàsicament com a protecció de determinats productes elèctrics, eines, parts metàl.liques molt polides o per envasos de vidre.
Paper registre
- Gramatge -> 80 a 230 g/m2
- Ús; Registres de la propietat, registre cartogràfic, plans...
- Porten un % de fibra llarga molt alt
- No estan estucats
- Acostumen a ser blancs i color os
- Alta resistència al plegat
Pergamí
- Gramatge d'uns 80 a 250 g/m2
- Ús; Obres de luxe, cartes de prestigi.
- Va substituir al papir.
- Són papers molt refinats i amb un contingut de càrregues molt baix.
- No estan estucats.
- Poden ser blancs o de colors suaus.
- Presenten alta inestabilitat dimensional (impressió en quadricromia molt difícil).
- Poden ser gofrats, amb marca a l’aigua o verjurats.
- Tacte molt agradable.
Paper adhesiu
- Té una de les seves cares recoberta d’adhesiu.
Hi ha les següents varietats:
·Paper engomat: és un paper recobert per una cara amb una capa d’adhesiu d’origen vegetal o animal (goma aràbiga, cola animal...). S’adhereix a les superfícies després d’humitejar-lo. Fet amb paper Kraft. Tendència a l’abarquillament.
Ús; segells de correus, etiquetes engomades, cintes engomades.
. Paper autoadhesiu: recobert per una de les seves cares amb adhesiu fet per resines o cautxús sintètics.
Ús; Etiquetes, cinta enrotllada
Paper aïllant
. S’utilitza com a aïllant de l’electricitat, del calor, del so. El més comú es l’usat com a aïllant elèctric.
Paper bíblia
- Gramatge de 30 a 50 g/m2
- Opacitat bastant elevada.
- Cel·lulosa blanquejada + pasta de drap + TiO2
- Molt resistents al rasgat i al plegat.
- Resistents a l’envelliment.
- Ús; Biblias, Llibres d’oració, Enciclopèdies i diccionaris.
Paper crespat
- Paper amb un arrissat en la seva superfície per augmentar la seva capacitat d’allargament i flexibilitat.
- Ús; Paper higiènic, tovallons, tovalloles, mocadors, reforç del llom dels llibres
- Gramatge inferior a 25 g/m2
- Fabricat a partir de cel·lulosa crua o blanquejada, encara que també pot contenir pasta mecànica.
- Generalment són satinats a una cara.
- Ús; Envoltori d’ampolles, envoltori d’objectes de vidre, caixes de sabates, Patrons de moda.
Paper de dibuix
- Gramatge des de 100 fins a 400 g/m 2
- Ús; Dibuixos artístics, dibuixos escolars, articles de papereria, dibuixos arquitectònics, dibuixos tècnics.
- Paper fabricat amb pasta química, però també pot contenir pasta de drap en major o menor proporció.
- Grau d’encolat en massa gros i també poden portar un encolat superficial amb midó o cola animal.
- Superfície rugosa.
- Resistència al raspat elevada.
- Per a usos tècnics és transparent.
- Sensible a la humitat.
Paper de feltre
- Gramatge des de80 a 200 g/m 2
- Ús; Filtracions, cromatografia, ...
- Paper molt porós, sense càrregues i sense encolat.
- Fabricat a partir de cel·lulosa blanquejada i draps de cotó i sotmès a un procés de refinatge llarg.
Paper de fumar
- Gramatge entre 15 i 25 g/m 2
- Ús; Confecció de cigarretes.
- Fabricació a partir de fibres de lli, cànem, arròs però també pot usar-se pasta Kraft.
- Grau d’encolat molt baix o nul.
- La quantitat i tipus de càrrega afecta directament a la combustió. (carbonat càlcic l’augmenta, el caolí la retrasa).
- Opacitat bastant elevada (addició de càrregues i TiO2 ). Encara que també pot ser transparent
- Resistent a la tracció, fregament i estripament.
- Si el tabac crema ràpidament el paper ha de ser poc combustible. Si el tabac crema lentament, el paper ha de ser molt combustible.
Incombustible:·S'ha sotmès a un tractament que li confereix resistència a la combustió
·Ús - flors artificials, guimaldas, fanalets
·Es fabriquen a partir de fibres d'amiant, vidre i ceràmica o a partir de papers comuns amb un tractament amb bòrax, clorur amònic, sulfat amònic
Per a calcografia·Fet de pasta mecànica blanquejada de volum específic alt sense càrregues ni coles.
·És absorbent, compressible i elàstic per que penetri en les matrius gravades de coure i així transfereixi la tinta allotjada en elles al paper
Per a calcomania·Format per cel·lulosa blanquejada, però també pot portar en la seva composició pasta mecànica
·Llisor superficial elevada i poc encolat
·Té dues capes d'estucat; una a base de midó i una altra amb goma aràbiga que serveix d'adhesiu en transferir la imatge impresa al material al que s'aplica
Fotogràfic·Presenta a la seva superfície una suspensió d'halurs de plata en gelatina
·Fabricat a partir de cel·lulosa blanquejada i també pot contenir pasta de draps
·És un paper estucat amb blanc satinat com a pigment i gelatina com a adhesiu
Per a fils·Es talla el paper en tires de 30x40 cm de llarg i un gruix de 2 a 10 mm. S'humitegen les tires i es retorcen fins que formen els fils.
·La matèria primera ve en funció de la resistència que es vol obtenir.
·Ús - cordes i fils de paper que s'utilitzen per a la fabricació de sacs, catifes, cordes...
Per a assecar-se les mans· Fabricat a partir de pastes químiques, blanquejades o semiblanquejades, però també es pot usar pasta mecànica i fibres secundàries.
·Molt absorbent, tou, gofrat i resistència en humit.
·Les seves fibres no s'han de desprendre en usar-los.
Verjurat· Paper que per transparència presenta unes línies horitzontals i unes altres més separades que tallen les anteriors anomenades corondels.
Sintètic·Papers fabricats afegint fibres sintètiques /PE, PVC...)
·Aplicació de les fibres sintètiques per extrusió
·Resistència molt elevada
·Ús - sobres, etiquetes, pancartes...
Papers reciclats·Fabricats amb un mínim de 75 % de fibres secundàries
·Ús - publicacions periòdiques, impressió i edició, material escolar, material d'oficina, material d'arxiu...
·Avantatges de caràcter mediambiental: reducció de la quantitat de residus sòlids, estalvi de fusta, estalvi en el consum d'energia i aigua.
CARTOLINES
-Solen tenir un gramatge entre els 250 i els 450 g/m2, aproximadament.
-Estan composades per mínim de 75% de fibres secundàries.
-Poden estar elaborades por una capa o diverses capes unides.
-Avantatges;
*Reducció quantitat residus sòlids.
*Estalvi de fusta.
*Estalvi de consum (energia, aigua..).
-Es poden diferenciar en dos tipus;
1.Cartolines no estucades
-Gramatge des de 180 a 250 g/m2 (variacions més concises).
-Solen usar-se en carpetes, targetes de tots tipus...
-Es diferencien en 5 subtipus:
*Cartolina Manila; d'una sola capa, provinent del cànem. El nom el ve donat per el color característic que té, ja que es pot fer a partir de pastes semiquímiques, mecàniques i fibres secundàries. S'utilitzen en etiquetes.
*Cartolina Brístol; composada per tres capes (interior-> pasta mecànica o fibres secundàries / exteriors -> pastes químiques semiquímiques). Normalment calandrada, per això es apta per impressió i escriptura. S'usen en targetes postals, menús...
*Cartolina Opalina; de dues capes. Es fabrica a partir de cel·lulosa blanquejada amb baix contingut de càrrega. Està calandrada. Té un grau de brillantor i llisor elevats. Aspecte translúcid. S'usa en targetes, articles de papereria...
*Cartolina per a fitxers; d'una capa o més capes unides en humit. Sol estar calandrada i encolada, és resistent al manejament i rígida. S'utilitza normalment en fitxes d'oficina.
* Cartolina per a cobertes: d'una capa o de més capes pegades o unides en humit. Grau d'encolat elevat. Resistent al rebentament i la ruptura. S'utilitzen per a cobertes de llibres i quaderns.
2. Cartolines estucada i catronet:
Consten de tres capes unides amb adhesius: A --> cara, B --> tripa, C--> revers.
Tipus: - Cartolina sòlida blanquejada: (A, B, C) s'utilitzen per postals, portades de llibres.
- Foliding: (A, C) s'utilitzen per envasos.
- Cartronet:(A) s'utilitzen per embalatges de detergents, cereals.
CARTRÓ
Fabricació: el paper de les cares acostuma a ser liner i estucats, de color blanc, el papers pels ondulats acostuma a ser de fibra reciclada.
Tipus:
Cartró multicapa o dúplex: unió de les capes amb adhesius. S'utilitzen per paquets de tabac.
Cartó blanc sòlid: conté polpa de fusta. S'utilitzen per embalatges de cosmètics.
Cartró aglomerat: fabricat a partir de fibres secundàries. S'utilitzen per l'envàs de transports d'aliments.
Cartró ondulat: el liner acostuma a ser de paper kraft o fibres secundàries. S'utilitzen per vins, cerveses...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)